El segle XX va protagonitzar algunes de les revolucions artístiques més grans de tots els temps i, sens dubte, les arts catalanes hi jugaren un paper destacat. Algunes de les figures més destacades de les avantguardes internacionals eren catalanes o van tenir un fort vincle amb Catalunya. Noms com Anglada Camarasa, Salvador Dalí o Joan Miró van dominar i encara dominen el panorama internacional de les arts del segle XX.

Més enllà dels grans noms, però, que responen a trajectòries individuals i inclassificables, Catalunya ha estat singular a l’hora d’assimilar els corrents forans. El Modernisme, el Noucentisme i fins i tot les avantguardes han estat assimilades en consonància amb la idiosincràsia específica del territori, donant pas a opcions plàstiques singulars.

Al llarg d’aquest curs anirem desgranant les particularitats artístiques de cada període en relació amb els corrents artístics i de pensament internacionals. Alguns dels principals experts en la matèria donaran visions globals de cada etapa per aprofundir, posteriorment, en aspectes monogràfics que, en diàleg o en contrast, ens permetran conèixer millor la nostra història de l’art.

PROGRAMACIÓ DEL CURS

• 27 d’abril - Pintura i escultura catalana en temps del Modernisme. A càrrec de Juan Carlos Bejarano, historiador de l’art. Aquesta sessió oferirà un passeig general sobre les arts plàstiques desenvolupades a Catalunya a finals del segle XIX i principis del XX, és a dir, sota l’esperit de la modernitat / Modernisme. Això ens permetrà veure l’evolució i els principals noms d’aquest moviment, des de les figures pioneres de Ramon Casas, Santiago Rusiñol o Josep Llimona, fins a les aportacions més personals d’artistes com Joaquim Mir, Isidre Nonell o Hermen Anglada-Camarasa, tot buscant connexions i paral·lelismes amb altres artistes europeus, coetanis als catalans.

• 4 de maig - El Noucentisme: un camí cap a la modernitat . A càrrec de Bernat Puigdollers, historiador de l’art. El Noucentisme fou un corrent cultural i polític de clara voluntat transgressora. Arrelant en la tradició cultural catalana però amb un ull posat a Europa el moviment noucentista va revolucionar el pensament i les arts de la primera meitat del segle XX. A través d’aquesta sessió ens endinsarem en els seus orígens, coneixerem les principals figures del moviment i desgranarem les seves connexions internacionals.

• 11 de maig - Anglada Camarasa, entre els Nabís i Kandinski. A càrrec de Francesc Fontbona, historiador de l’art i membre numerari de l’IEC. Anglada Camarasa és, junt amb Fortuny, Dalí i Miró, un dels artistes catalans més internacionals. A inicis del segle XX es convertí en un dels pintors més sol·licitats per la burgesia europea i, més tard, per la del continent americà. Influït per la pintura Nabí, l’obra d’Anglada, tan personal, admirà els artistes de la secessió vienesa, com Klimt o Schielle, i influí de manera directa a figures tan destacades de l’avantguarda internacional com és Kandinski.

• 18 de maig - Pintura mural catalana del segle XX: el punt de vista d’un pintor de frescos. A càrrec de Josep Minguell. Pintor muralista. Doctor en Belles Arts. La pintura mural segueix una tradició, tant tècnica com conceptual, provinent dels tallers dels pintors de frescos. Veurem com en el decurs del segle vint aquesta tradició, visible en el moviment noucentista, s’obre a noves idees, tècniques, procediments i als canvis que manifesta l’arquitectura.

• 25 de maig - Dones artistes a Catalunya: imatges i vivències (1900-1980). A càrrec d'Elina Norandi, historiadora de l’art. Recorregut cronològic per alguns aspectes de la vida i l'obra de diverses artistes que han treballat a Catalunya. Començarem per les artistes nascudes al segle XIX com Visitació Ubach i Elvira Malagarriga, passant per les artistes de les avantguardes (Remedios Varo, Olga Sacharoff, Ángeles Santos, etc.) i de la postguerra (Lluïsa Granero, Núria Llimona...), per acabar amb les dones creadores de la segona meitat del segle XX (Mari Chordà, Elsa Plaza...). Les temàtiques tractades, els espais de formació i creació, les galeries i la conciliació de la vida familiar i professional seran algunes de les qüestions que comentarem durant la xerrada, sempre posant en relleu l'aportació del talent de les dones a la Història de l'Art català.

• 1 de juny - Joieria i orfebreria del segle XX a Catalunya. A càrrec de Pilar Vélez, historiadora de l’art i directora del Museu del Disseny de Barcelona. Trajectòria i contribucions dels principals orfebres i joiers catalans del segle XX, des del Modernisme i el Noucentisme fins al moviment de la "nova joieria".

• 8 de juny - Joan Miró: de Montroig a la capital de l'imperi. A càrrec de Joan M. Minguet, historiador de l’art. Arran del fracàs de la seva primera exposició individual a Barcelona (la primavera de 1918), Miró marxarà a París. Allà es vincularà amb la cultura més radical, el surrealisme i tot un seguit d'impulsos emergents. Això serà l'inici d'una ordenada expansió de la seva obra arreu del món amb, almenys, tres característiques: mantenir el pols de la radicalitat (a l'exposició del Pompidou del 1974 això és una evidència); no oblidar la seva presència al mercat per mitjà de galeristes influents; i no abandonar mai les seves arrels catalanes a pesar dels intents del franquisme per neutralitzar-lo.

• 15 de juny (sessió doble) - L’art català de postguerra: de la resistència a l’obertura internacional. A càrrec de Bernat Puigdollers, historiador de l’art. La desfeta de 1936 deixà el país immers en la misèria econòmica, social i cultural. En el context de la repressió franquista, una nova generació d’artistes s’alça per renovar i dinamitzar el context artístic peninsular. Analitzarem el context i l’evolució de les arts plàstiques en els anys de les segones avantguardes. Des de les primeres temptatives renovadores dels Salons d’Octubre o la creació de Dau al Set fins a les portes de l’obertura internacional dels anys seixanta, sense oblidar les opcions fins ara oblidades per la història.

Art a Catalunya entre 1960-1970: la revolució soterrada. A càrrec d'Àlex Mitrani, historiador de l’art i conservador del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Els anys seixanta veuen la metamorfosi de l’informalisme i del sentiment tràgic de postguerra i evolucionen vers propostes creatives que recullen les influències del Pop Art internacional i de l’art conceptual. Un nou hedonisme i una militància crítica es conjuguen per respondre a un context cultural polític ambigu i complex.

• 22 de juny - Salvador Dalí: l’art de dissimular. A càrrec de Ricard Mas, historiador i crític d’art. Assaig de dissecció dels principals elements que constitueixen el fenomen “Salvador Dalí”, molt més enllà de l’estètica o la història de l’art, tot partint d’un dels referent principals de l’artista empordanès, Heràclit, conegut amb el sobrenom de l’obscur i la seva definició d’ironia: “a la natura li plau d’amagar-se”. Dalí, mestre de la ironia, es passà la vida exhibint-se, precisament per a amagar-se.

COORDINADOR DEL CURS

Bernat Puigdollers. Historiador i crític d’Art. Graduat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Comissari, juntament amb Francesc Fontbona, de l'Any Anglada Camarasa (2021). Guardonat amb la Beca Maria Jesús de Sola promoguda per la Fundació Güell (2021). Forma part de l’equip de direcció del Museu de Montserrat, és ponent de la secció d'Arts Visuals de l'Ateneu Barcelonès i membre de la Comissió Artística Assessora del Temple Expiatori de la Sagrada Família. Especialment ha desenvolupat la seva tasca d’investigació en el camp de l’Art català de mitjan segle XIX fins a la postguerra. Ha comissariat nombroses exposicions monogràfiques i és autor de diverses publicacions, d'entre les quals en destaquen el llibre El Noucentisme a Barcelona (2016) i la direcció i coordinació del llibre Art i cultura de postguerra. Barcelona (1939-1962) (2018), realitzats conjuntament amb Aleix Catasús. És col·laborador habitual de la revista Bonart, Núvol i Catorze.

Informació d’interès:

Curs setmanal d’1 h 30 min.

Horari: dimecres de 18:30 a 20 h

Inici: 27 d’abril de 2022

Final: 22 de juny de de 2022