Com a commemoració del 250 aniversari del naixement de Hegel i el 200 de la publicació de la seva Filosofia del Dret, es tractarà algún punt rellevant actualment per a un replantejament o apropament a l’autor.

Max Weber va ser el fundador de la sociologia contemporània com n’és testimoni la seva monumental obra Economia i societat (publicada pòstumament entre 1921 i 1922) que, amb més de mil pàgines constitueix la primera sistematització d’aquesta jove disciplina. A més d’excel·lir en aquest camp, Weber va fer contribucions molt importants a la història de les religions, a la crítica cultural i a la teoria política. Va fer el diagnòstic més desencarnat de la política en el temps de la democràcia liberal de masses: una mescla entre lideratge carismàtic que atia les passions populars en una forma d’estat cada cop més tècnic i burocratitzat. La seva sentència al desencant modern, entre radical i nostàlgica, continua ressonant avui amb rabiosa actualitat. Max Weber va viure intensament, va implicar-se en ciència, en política, en la creació d’opinió des de la passió insubornable i honesta que només pot atorgar l’autèntica vocació. Va passar per la vida com una espurna – breu i resplendent – però també incendiària. Enguany, als 100 anys de la seva mort, el recuperem com un dels “grans clàssics” de la història intel·lectual d’Occident.

Amb motiu dels centenaris del naixement de Concepción Arenal (1820-1893) i de Clarice Lispector (1920-1977), s’abordaran alguns elements que fan actuals les propostes de totes dues autores des de la perspectiva dels estudis de gènere i la teoria dels afectes. Concepción Arenal, una de les pensadores més influents de la segona meitat del s. XIX a la Península Ibèrica, va fonamentar en la compassió les reformes en el sistema penitenciari, i particularment en les presons de dones. Clarice Lispector, l’escriptora brasilera més internacional, va articular una poética de la passió que va impactar autores fonamentals com ara Hélène Cixous o Rossi Braidotti.