Finestres - Anna Pantinat amb Miriam Reyes i Maria Sevilla

A Goigs posthumans (Ultramarinos Editorial), Anna Pantinat rescata la llegenda del monestir de Sant Pere de Casserres i ens la retorna amplificada, en realitat augmentada. 

*** 

¿Com va néixer, a inicis del segle XI, el monestir de Sant Pere de Casserres, al cor d’Osona? ¿Va ser potser l’empenta del Ter? ¿O el caprici d’una vescomtessa cansada de mandolines? Hi ha encara un misteri més gran: ¿què és allò que vertebra els llinatges? ¿El color de la sang, la compra i venda de terres en règim de tinença, o la regulació biopolítica dels monestirs benedictins? La llegenda assegura que fou un infant qui va assenyalar amb exactitud de GPS l’indret on s’aixecaria el claustre. Els ossos del nen sant, reconvertits en relíquia, tenen encara molt per revelar sobre la història del subjecte. La reconstrucció del temple romànic per mitjà de l’anastilosi —una cirurgia arquitectònica que repara les amputacions del temps— desplega en aquest llibre la seva teoria de cordes provençals, per delit d’una primera romeria dedicada a un cíborg. 

*** 

Anna Pantinat (Barcelona, 1977) és poeta i artista escènica especialitzada en música. Ha publicat els poemaris Construcció de la nit (Fonoll, 2013: Premi Joan Duch de Juneda), De sobte, un estiu (Labreu, 2014: Premi Ventura Gassol) i Qui no s’anomena (Món Llibres, 2018: Premi Ciutat de Manacor). La seva obra ha estat recollida en destacades antologies de poesia catalana, com Generació Horiginal (Labreu, 2017) i Mig segle de poesia catalana (Proa, 2018), entre d’altres. 

Maria Sevilla (Badalona, 1990) és poeta, investigadora de la literatura i docent precària. Ha publicat Dents de polpa (2015), Kalàixnikov (2017), if true: false; else: true (2020), Plastilina (2021) i La nit ovípara (2024). També ha experimentat amb gèneres liminars com la poesia sonora i el videorecital, i ha pujat a escenaris d’arreu d’Europa, Amèrica i Àsia. Des de gener del 2019 és una de les tres programadores de l’Horiginal. No desitjaràs els béns del proïsme (2024) és el seu primer assaig, publicat a la sèrie Deu Manaments. 

Als vuit anys, Miriam Reyes (Ourense, 1974) emigra a Caracas. Ha publicat els llibres de poemes Espejo negro (DVD, 2001), Bella durmiente (finalista del Premio Hiperión de poesía; Hiperión, 2004), Desalojos (Hiperión, 2008), Haz lo que te digo (Bartleby, 2015), Prensado en frío (Malasangre, 2016) i Sardiña (Chan da pólvora, 2018). Va reunir la seva poesia al volum Extraña manera de estar viva (Mixtura, 2022). Des de l’any 2001 experimenta amb l’escriptura audiovisual i el recital multimèdia.