Projecció de la pel·lícula "La revolució cantada"

Panel de acciones

Projecció de la pel·lícula "La revolució cantada"

Por Assemblea Nacional de Joves Independentistes de Catalunya

Fecha y hora

mié, 28 dic 2016 22:00 - jue, 29 dic 2016 00:00 CET

Ubicación

Cinemes TEXAS

Carrer Bailèn 205 08037 Barcelona Spain

Descripción

La pel·lícula La Revolució Cantada ens mostra com, entre 1987 i 1991, centenars de
milers d'estonians, arriscant la vida, es reunien públicament per cantar cançons
patriòtiques prohibides, per compartir les seves reivindicacions de protesta i per
proclamar la seva voluntat d'independència.

La submissió d'Estònia va començar el 1939, com a resultat dels protocols secrets del
pacte Molotov-Ribbentrop entre Stalin i Hitler que encendrien la Segona Guerra
Mundial. Després van arribar les deportacions al gulag siberià i les tàctiques de control
opressiu de la dècada de 1980.

Estònia acabaria sotmesa durant més de 50 anys. Els estonians no tenien ni exèrcit, ni
armes; sabien que no podien obtenir la llibertat a través de la força, havien de fer-ho a
la seva manera, amb esperit pacient i determinació.

A finals de la dècada dels 80, Mikhail Gorbatxov va intentar salvar l'imperi soviètic
oferint la Perestroika (reestructuració) i la Glasnost (llibertat d'expressió), un moment
polític que va significar per als estonians una oportunitat d'alliberament.

La nació bullia d'agitació quan, a l'estiu de 1988, un concert de rock a la Plaça Vella de
la capital va ser suspès per les autoritats soviètiques. «La cúpula del partit comunista
tenia por que aquestes cançons encenguessin les passions de la gent», recorda l'artista
iactivista Heinz Valk.

Per continuar el concert la multitud va caminarcinc kilòmetres fins a un camp on
habitualment se celebrava un festival de cançó tradicional. Durant sis nits
consecutives, la gent va seguir ballant i cantant cançons patriòtiques prohibides.
Encoratjats, els estonians van treure les banderes de colors blau, negre i blanc, que
havien mantingut amagades en golfes i soterranis durant gairebé 50 anys. Per sorpresa
seva, ningú no els va aturar. La darrera nit de protesta, al camp hi havia reunides més
de 200.000 persones.

Aquest va ser el cor de La Revolució Cantada. La força de la veu humana cantant en
massa va ser el catalitzador cultural que va despertar la nació d’Estònia, unida i plena
d'energia. Era una declaració política i cultural que va unir tots els estonians i els va
donar el valor per rebel·lar-se. Després d'això, ja no hi havia marxa enrere. Tres
moviments primaris d'alliberament, amb estils radicalment diferents, van treballar,
tant en públic com subreptíciament, per reptar l'estat soviètic. Una sèrie de maniobres
polítiques intel·ligents, combinades amb manifestacions de cant més i més grans, van
pressionar el govern de Moscou, cada vegada més confós i en declivi.

El 23 d’agost de 1989 la Via Bàltica va unir, amb una cadena humana de més de 500
km, Estònia, Letònia i Lituània, i va demostrar al món, i als mateixos ciutadans bàltics,
que el moviment d’independència no tenia aturador.

Els anys següents s'ompliren d’amenaces i violència de l’imperi soviètic; el gener de
1991 vint manifestants pacífics van morir a mans dels soldats soviètics i centenars més
van resultar ferits a Letònia i a Lituània. Els estonians temien que després les
represàlies els tocarien a ells.

Més tard aquell mateix any, el 19 d'agost de 1991, un cop d'estat de la línia dura del
partit comunista va enderrocar el govern de Gorbatxov a Moscou. Del caos resultant,
en va sorgir també la gran oportunitat esperada. El parlament soviètic d'Estònia, unit
amb els grups d'activistes per la llibertat, va votar per unanimitat restablir la
independència d’Estònia, sense saber com es resoldria el cop d'estat soviètic ni quines
en podrien ser les repercussions. Durant la votació, els ciutadans d'Estònia es van
concentrar al voltant de la torre de transmissió de televisió i de les estacions de ràdio,
plantant cara als tancs soviètics, arriscant la vida per protegir el principal mitjà de
comunicació amb el món exterior. El 21 d'agost de 1991, el malson de la Unió Soviètica
s’havia acabat. Estònia va esdevenir, un cop més, una nació lliure.

La Revolució Cantada explica la història commovedora i dramàtica del poble estonià;
com, amb estratègia i voluntat, va fer el seu camí cantant cap a la llibertat i va ser
capaç d’enderrocar l’imperi que els barrava el pas.

Ventas terminadas