Impacte de la Transició Energètica al territori

Ha finalizado la venta de entradas

Los registros se han cerrado
Gràcies per inscriure-vos a la tertúlia.

Información sobre el evento

Comparte este evento

Fecha y hora

Ubicación

Ubicación

La Fàbrica Moritz

Ronda de Sant Antoni, 41

08011 Barcelona

Spain

Ver mapa

Política de reembolso

Política de reembolso

No se hacen reembolsos

Ha finalizado la venta de entradas

Los registros se han cerrado
Gràcies per inscriure-vos a la tertúlia.
Descripción del evento

Descripción

PRESENTACIÓ DE LA TERTÚLIA

Energia i Societat és un espai de debat regular al voltant d'un sopar. En format tertúlia sobre una temàtica d’actualitat es comptarà amb un convidat rellevant que presentarà la qüestió per passar, a continuació, al debat.

La tertúlia està oberta a tots els interessats, que hi participen a títol personal. Cal inscriure-s’hi prèviament i abonar en aquest moment el cost del sopar per agilitzar el procés i garantir un ordre d’inscripció rigorós. La durada prevista serà de 2h 30m. Hi ha poques regles, però estrictes: puntualitat, evitar converses paral·leles i promoure les intervencions curtes i concretes per part dels assistents, a més de les habituals a nivell de respecte a totes les opinions expressades. L'opinió dels convidats no reflexa la dels organitzadors de la tertúlia.

______________________________________________________________________________

TEMA DEL DIA 16 D'OCTUBRE DE 2019



LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA I EL TERRITORI

La transició energètica a les energies renovables té un repte cabdal: l’ocupació de territori que els recursos solars i eòlics necessiten per poder contribuir de manera significativa al mix de consum energètic. Aquest fet a Catalunya és especialment crític per la combinació de factors orogràfics, demogràfics, socials i econòmics, entre d’altres.
El consum d’energia es concentra en zones altament poblades, principalment la regió metropolitana, que són incapaces d’autoabastir-se d’energia atès un recurs primari insuficient. I el potencial de generació a Catalunya es dóna en zones rurals, com el cas paradigmàtic dels micropobles, a on es pot produir energia no només per satisfer llurs necessitats, sinó per disposar d’excedents que seran consumits a les ciutats. Pot ser aquesta una activitat que permeti diversificar el teixit econòmic del territori i contribueixi a l’equilibri territorial, però també és un risc si el model es desenvolupa sota una perspectiva extractivista que no permeti fixar valor afegit al territori.
Afrontar aquest debat és una assignatura pendent a Catalunya i és un dels factors claus, no l’únic, per entendre el baix nivell de contribució de l’energia renovable al sistema energètic català. El fet és especialment crític atès una dependència de més del 50% de l’energia nuclear que ja te data de tancament entre el 2027 i el 2035. Catalunya afronta una difícil decisió com a país que es dirimeix entre manteniment de la sobirania energètica, entesa com la capacitat de generar en territori català la pràctica totalitat d’energia elèctrica que consumeix –com passa actualment- i la reducció d’emissions de CO2 d’acord amb la Llei de Canvi Climàtic i els acords internacionals. Si volem substituir l’energia nuclear per energies renovables produïdes a Catalunya, cal posar-se a treballar des d’ara mateix. L’alternativa és, o bé augmentar emissions de CO2 (quasi un 25% si substituïm l’energia elèctrica d’origen nuclear per gas natural en cicles combinats) o bé perdre sobirania energètica i esdevenir un país importador majoritari d’energia renovable generada en altres territoris de l’Estat i, per tant, esdevenint un país de xarxes elèctriques.

Per parlar de l’impacte de les energies renovables al territori i sobre quines bases s’hauria de forjar el pacte territori-ciutat a Catalunya per donar resposta en temps i magnitud al repte de la transició energètica, comptarem el proper 16 d’octubre amb en Sergi Saladiè, doctor en geografia, professor a la URV, estudiós de les interaccions entre energia, economia, paisatge i desenvolupament territorial, ex diputat al Parlament i autor de nombrosos estudis sobre el tema.

Us esperem el proper dimarts 16 d'octubre a les 20.00h. Aquesta vegada a La Fabrica Moritz, a la Ronda de Sant Pau, 41. Es tracta d'un canvi circumstancial només per a aquest mes d'octubre.

_____________________________________________________________________________________________________

MANIFEST DE LA TERTÚLIA

El tema energètic es una qüestió d’estat al que la majoria dels països del nostre entorn confereixen el màxim nivell de prioritat estratègica en l’acció de govern.

Al cap i a la fi, energia és la capacitat de realitzar un treball, de conferir moviment, modificar la temperatura o transformar la matèria. Considerem per un moment el profund significat que aquestes paraules tenen per a l’economia, la política industrial, el benestar i la plena sobirania d’un país.

Per a una societat industrial com la nostra els recursos energètics no són un tipus més de matèria primera: constitueixen una categoria a part. No només perquè són els que fan possible tota l’activitat econòmica, sinó perquè, a més, les regles que governen el comportament d’altres matèries primeres no poden ser aplicades de forma simplista. “Power is power”, que ve a dir que l’energia (i la potència) és poder o, en altres paraules, que energia i geopolítica són les dues cares d’una mateixa moneda

Al seu llibre, “Small is Beautiful”, Schumacher comenta: “És impossible obviar el problema de l’energia. És impossible exagerar la seva centralitat.(...). Mentre hi ha prou energia primària –a preus tolerables- no existeix cap raó per pensar que qualsevol coll d’ampolla en el subministrament d’una altra matèria primera no pugui ser superat o eludit. D’altra banda, una escassetat d’energia primària comportaria una caiguda tal de la demanda de la majoria d’altres productes que seria molt poc probable que se suscités qualsevol problema d’escassetat respecte a aquests últims”.

Un dels errors bàsics del pensament econòmic predominant és precisament analitzar els recursos energètics com si fossin matèries primeres similars a qualsevol altra. L’energia segueix el dictat de lleis pròpies, molt diferents de les normes que regeixen les activitats econòmiques en creixement continu. Provar de predir l’economia de l’energia sense fer atenció als límits i a les lleis de la termodinàmica és un absurd. I malgrat tot això, parlem poc d’energia.

Als països desenvolupats, l'energia és present en tot el que ens envolta. I resulta sorprenent que sent un element vital en pràcticament tots els aspectes de les nostres vides no li dediquem una atenció més àmplia i continuada. Gairebé mai no ens aturem a reflexionar sobre el paper fonamental que l'energia exerceix a les nostres vides.

Dissortadament, cal una interrupció del subministrament o un augment de preus perquè el tema de l'energia susciti un cert interès, no sols entre l'opinió pública sinó, el que és pitjor, entre bona part de la classe política. I és que al món dels serveis de l'energia tot succeeix de forma tan aparentment simple i automàtica que només una contrarietat desperta la nostra atenció.

Què s’entreveu a l’horitzó energètic i quins són els principals desafiaments que hem d’encarar en les pròximes dècades? Peter Voser, ex-director executiu de Royal Dutch Shell planteja una sèrie de reptes, íntimament relacionats entre si, de manera que no és possible provar de resoldre’ls tots separadament. En primer lloc, destaca el trilema de les “3E” “energy-economy-ecology” en funció del qual podem interpretar les prioritats de les diferents polítiques energètiques atès que no podem maximitzar les tres variables alhora. Voser planteja també un segon trilema, el de les “3A” “availability-accessibility-acceptability”, que es refereix a la importància de no pensar només en el recurs, sinó en la tecnologia adequada per aprofitar-la i que ho sigui en termes acceptables per la societat.

Aquests reptes s’han d’afrontar en un context d’augment demogràfic i d’acceleració de l’economia amb implicacions també sobre la producció d’aliments (a on pot competir amb la producció de biocombustibles) i l’accés a l’aigua (també necessària en el procés de transformació energètica, especialment en el cas de petroli i gas no convencionals).

Estem davant, doncs, d’una perspectiva realment complexa, més enllà del fenomen tecnològic pròpiament, i en ple procés de canvi accelerat. I davant d’això, sovint trobem una dinàmica de trivialització i simplificació dels temes complexos que porta a substituir el criteri i el coneixement per una opinió acrítica i, sovint, apriorística. La darrera reunió de la COP21 a París de desembre de 2015 ens confirma inequívocament que l’amenaça sistèmica del canvi climàtic ens porta cap a un procés de transició energètica sense precedents per arribar, durant les properes dècades, a una societat descarbonitzada.

Les implicacions socials, econòmiques, de tota mena, d’aquest repte contemporani generen la necessitat d’iniciar en el si de la societat catalana una debat en profunditat sobre la qüestió energètica. I amb aquesta finalitat ens proposem, com a primer pas, una tertúlia regular sota el títol genèric “Energia i Societat”.

Una reflexió oberta a tothom, multidisciplinària, que fugi dels apriorismes i fonamentada en l’esperit crític i el mètode científic estès al conjunt de la societat. No es pretén donar respostes, sinó incitar un debat crític des del convenciment que el primer pas per resoldre un problema es formular-lo correctament.

Mariano Marzo, Pep Salas, Daniel Quer

Fecha y hora

Ubicación

La Fàbrica Moritz

Ronda de Sant Antoni, 41

08011 Barcelona

Spain

Ver mapa

Política de reembolso

No se hacen reembolsos

Guarda este evento

Evento guardado