Els dibuixos que s’exposen són el fruit del treball conjunt entre Francesc J. López i Gracia Gil. Francesc ha posat la lletra i Gràcia ha afegit les imatges.

Davant la gran quantitat de recursos suggeridors que el treball poètic desprén, la il·lustració va recreant algunes imatges que reforcen la paraula; o bé juga amb el paral·lelisme entre els recursos visuals i els literaris.

La interpretació visual i significativa està oberta i busca la multiplicitat de significats que pot aportar la imatge, sense restar riquesa als aspectes més particulars de cada text.

Abordar la lectura des del vessant de la plàstica i el treball en equip és com fer confluir una trobada d’idees on el centre és l’ésser humà, un lloc per a la diversitat d’interpretacions i un horitzó per al coneixement. I encara és més gratificant quan es tracta de sensibilitats semblants on hi ha confluència de criteris i treballs complementaris que s’hi alimenten i s’enriqueixen perquè el resultat cresca.

En aquest sentit, la lectura dels versos de Francesc J. López, remet a la serenitat que s’expressa a través d’una línia d’horitzó permanent que esdevé el fil connector de l’aigua en la seua vessant més amable, un horitzó al voltant del qual s’estructuraren les diverses imatges que il·lustren l’obra.

Aquesta línia, de vegades, es transforma en una taca més o menys irregular i concreta una forma; altres vegades, se sotmet al dibuix i torna a fer-se línia recurrent de l’estructura vinculada al pas d’uns poemes a d’altres.

La tècnica, en aquest sentit, també ha estat triada pel seu caràcter implícit: l’aigua, com a mitjà necessari per a fixar el color i pels seus diversos matisos, permet soltar les taques, deixar un lloc a l’accident i, a la vegada, no perdre la forma del traç sempre que calga. L’aigua ha esdevingut desig, vida i transformació; ens envolta i forma part de nosaltres al temps que se’ns pot escapar de les mans. Per això, en la primera part, l’aigua és joc, un esguit; en la segona, mostra la força d’una natura amable a través dels seus elements i colors; i, en la tercera, aflora la consciència mediambiental dels joves i, per tant, la reflexió.