Cicle: Barcelona: Cartografia marginal del segle XX

Dates: 20 i 27 de gener; 17 i 24 de febrer; 3 març 

Una excursió literària per la història marginal de Barcelona: els seus carrers, bars, timbes, prostíbuls, discoteques, clubs. Els baixos fons que ningú no volia trepitjar, els inferns d’on ningú no podia sortir. Carrers perillosos i magnètics. Balls de navalles, músiques urbanes, pinxos i prostitutes, alcohol i opiacis, els barris hermètics i el port com a expressió d’una urbs dins la urbs que, alhora, n’està fora. I els llibres que n’han parlat i en parlen. Els escriptors i cronistes que conserven la memòria d’aquells indrets que han definit la personalitat canalla de la ciutat.

***

Sessió #1: Millán Astray contra la robavellaire del carrer Ponent

Barcelona comença el Segle XX amb un altre rostre. Amb la ciutat en plena expansió els carrers canvien, la Rambla esdevé el centre neuràlgic i la burgesia viu un dels seus grans moments d’esplendor estètic. Però no tot allò que brilla és or. Als baixos fons hi pul·lulen personatges perillosos. Antics soldats de Cuba esdevinguts delinqüents, proxenetes que rapten i prostitueixen nenes. És la Barcelona d’Enriqueta Martí, de José Millán Astray (pare) com a cap de policia. De les primeres dones amb pantalons i els transsumptes dels apatxes parisencs. Punyals, dones i perill.

Parlem d’aquella ciutat en boja transformació amb la Elsa Plaza, escriptora, investigadora i autora de llibres com Desmontando el caso de la vampira del Raval o La calle olvidada. Hi emprarem llibres com:

Andreu Martín, La quarta noia per l’esquerra (Crims.cat)

Elsa Plaza, La calle olvidada (EL Lokal)

Elsa Plaza, Desmontando el caso de la vampira del Raval (EL Lokal)

Elsa Plaza, La vieja cárcel de la calle Amalia (El Lokal)

Eduardo Mendoza, La verdad sobre el caso Savolta (Seix Barral)

Sessió #2: El naixement d’un barri

Als anys 20, el periodista i cronista Francisco Madrid va fer una sèrie de reportatges per la revista El Escándalo que va acabar recollint al llibre Sangre en Atarazanas, un autèntic bestseller del seu temps que, incidentalment, va ser el que va donar nom al barri Xino, en aquella Barcelona d’esplendor i misèria que era zona franca en una Europa devastada per la I Guerra Mundial.

Parlem d’aquella Barcelona secreta plena de pistolers i aventurers francesos que van glossar diversos cronistes com Francisco Oliva (Cocainómanos, Carne cruda, La mujer que quiso ser hombre...) o Domènec de Bellmunt (Les catacumbes de Barcelona,...) o Jean Genet a Diario del ladrón, amb amb l’antropòleg, escriptor, periodista i poeta Xavier Theros, autor de La Sisena Flota a Barcelona, Vida i miracles de la Plaça Reial, Barcelona a cau d’orella i novel·les com La fada negra, Tothom ha de morir i Aquí no dorm ningú.

Francisco Madrid, Sangre en Atarazanas (Libros de Vanguardia)

Irene Polo, La fascinació del periodisme: Cròniques (1930-1936) (Quaderns Crema)

Pere Cervantes, Me olvidé del cielo (Destino)

Xavier Theros, Aquí no dorm ningú (La Campana)

Jesús Martínez i David Revelles, El pistolerisme a Barcelona (1917-1923): Laberint de sang i plom (Efadós)

Jean Genet, Diario del ladrón (Cabaret Voltaire)

Pierre Mac Orlan, Calles secretas (La Felguera)

Pierre Mac Orlan, Calles secretas (Almuzara)

Sessió #3: L’esplendorós lumpen pre-olímpic

La Barcelona rebotada dels anys 70 i 80, els que van tornar a perdre a l’ombra del pujolisme i van veure com aquella ciutat on tot podia passar s’anava institucionalitzant. Els marginats de mena, els perdedors que sempre ho son, arrossegant-se pels meandres de carrers sense nom i sense futur. La Barcelona fètida del Raúl Núñez de Sinatra i Derrama whisky sobre tu amigo muerto. Aquella ciutat de ionquis, punks ferotges i desencant. Del Watusi de Casavella i les correries de Dani el Rojo. Atracaments i assalts, a punta de navalla o pistola, cada dia. Còmics que desafien les línies establertes. La mort de la contracultura que vol canviar el món i auge de subcultures que es conformen a articular petits mons explosius fets a la seva mida, mentre, allà fora, tot és caos.

Parlem d’aquella urbs decadent a punt d’esdevenir parc temàtic olímpic amb l’escriptora Bego Arretxe, autora de No creas una palabra.

Bego Arretxe, No creas una palabra (Catedral)

Santiago Tarín, Los crímenes de los pasos perdidos (Alrevés)

Santiago Tarín, Barcelona en rosa y negro (Plaza & Janés)

Francisco Casavella, El día del Watusi (Anagrama)

Raúl Núñez, Derrama whisky sobre tu amigo muerto (Efe Eme)

Raúl Núñez, Sinatra (Efe Eme)

Dani el Rojo i Lluc Oliveras, Confesiones de un gánster de Barcelona (B de Bolsillo)

Xavier Theros, La Sisena Flota a Barcelona (La Campana)

Thais M. González i Carme P. Tarrés, Gent de ploma i marabú (Ajuntament de Barcelona)

David Cabrera, La sombra (Libros del KO)

Jordi Llansamá, Harto de todo (BCore Books)

Joni D, Que pagui Pujol (Manifest)

Kiko Amat, Rompepistas (Anagrama)

Sessió #4: Reixes al cor de la ciutat

Entre 1904 i 2017, la Modelo va ser la presó de Barcelona. En aquella estructura panòptica al mig del Eixample hi van conviure delinqüents de tota mena, assassins, lladres, violadors i presos polítics de tots els colors. I, a l’ombra d’aquella presó, van néixer i créixer narratives i llibres mítics. Històries que mereixen ser explicades, com les del Dani el Rojo, com la fuga dels 45 del Malo Dieguito o els llibres del Vaquilla.

Parlem d’aquella ciutat dins la ciutat amb César Lorenzo Rubio, doctor en Història i membre del Grupo de Estudio sobre la Historia de la Prisión y las Instituciones Punitivas, autor de Cárceles en llamas.

VV/AA, Història de la presó model de Barcelona (Pagès)

César Lorenzo, Cárceles en llamas (Virus)

Susanna Martín i Jordi de Miguel, Històries de la Model (Ajuntament de Barcelona)

Rosario Fontova, La Model de Barcelona. Històries de la presó (Generalitat de Catalunya)

Dani el Rojo i Valen Bailón, Sobrevivir a la Modelo (Vanir)

Sessió #5: Les danses secretes de la ciutat

La Barcelona que ballava, que es drogava, que bevia, que lligava. La Barcelona de festes infinites, de transformisme i homosexualitat desafiant les morals imperants i els codis de conducta d’una burgesia que es traslladava en secret als pitjors barris per ser, durant unes hores, ella mateixa. Locals mítics com La Criolla, Saratoga, Barcelona de Noche, Trébol, Amaya... des de tuguris fins a luxoses boîtes. Nits infinites, danses secretes i passions inconfessables, que la següent matinada escombraria amb la seva primera llum.

Parlem d’aquelles nits boges amb Paco Villar, un dels més brillants cronistes de Barcelona, autor de llibres com el mític Historia y leyenda del Barrio Chino, La Criolla, La ciudad de los cafés o Cuando la riqueza se codeaba con el hambre.

Paco Villar, La Criolla: La Puerta dorada del Barrio Chino (Comanegra)

Paco Villar, Cuando la riqueza se codeaba con el hambre (Ajuntament de Barcelona)

Anna R. Alós, Llámame Teresa (Roca)

María Victoria Lovaina, La soledad del pianista (Roca)

Ángel Zuñiga, Barcelona y la noche (Parsifal)

Xavier Theros, Vida i miracles de la Plaça Reial (Albertí)

Ángeles Cid, Las sombras de la ciudad (Ediciones B)

Elsa Plaza, Un tango para Emmy Langer (AlRevés)

Alberto Valle, Todos habían dejado de bailar (Roca)

***

Alberto Valle és escriptor i periodista per diverses capçaleres com Ruta 66, Coolt o The New Barcelona Post escrivint de música i cultura, és autor de diverses novel·les, l’última de les quals Todos habían dejado de bailar, premi L’H Confidencial 2022.

Cicle impartit en català.