PRESENTACIÓ DE LA CONVERSA

Energia i Societat és un espai de debat regular al voltant d'un sopar, iniciat el juny del 2016. En format tertúlia sobre una temàtica d’actualitat es compta amb un convidat rellevant que presenta la qüestió per passar, a continuació, al debat.

La tertúlia està oberta a tots els interessats, que hi participen a títol personal. Cal inscriure-s’hi prèviament i abonar al moment el cost del sopar per agilitzar el procés i garantir un ordre d’inscripció rigorós. La durada prevista sol ser de 2h 30m. Hi ha poques regles, però estrictes: puntualitat, evitar converses paral·leles i promoure les intervencions curtes i concretes per part dels assistents, a més de les habituals a nivell de respecte a totes les opinions expressades. L'opinió dels convidats no reflexa la dels organitzadors de la tertúlia. La tertúlia s'ha fet sempre sobre la regla de confidencialitat dels comentaris de Chatman House.

En aquest periode de restriccions de diferent grau al contacte social i a l'ús dels espais de restauració, programarem una sèrie de Converses al voltant de temes d'interès, que tindran regles de participació diferents. Més avall us en donem detalls.

____________________________________________________________________________________

TEMA DEL DIA 10 DE JUNY DE 2021

EÒLICA MARINA A CATALUNYA

Avui en dia, el percentatge d’eòlica marina al mon és del 4,5 % del total; fa deu anys era del 1,5 %. Les noves inversions en marina eren el 11,4 % del total l’any 2011 i el 20,9 % al 2019. El creixement de la nova inversió entre el 2018 i el 2019 va ser del 17 % en terrestre i del 38,6 % a marina. Les noves inversions projectades pel 2024 son un 145 % majors per la marina i un 7,7 % majors en terrestre. El cost per Mwh de la terrestre es pot situar en uns 43 € per Mwh i el de la marina en uns 75 €, tot i que era d’uns 129 € fa cinc anys. La eòlica marina, en definitiva, arrenca més tard i ve de més avall però té una tendència de creixement i millora molt forta a tot el mon. No son dues realitats alternatives sinó complementàries, però la comparació és interessant i necessària per saber de què parlem.

A Europa, països com el Regne Unit, Alemanya, Dinamarca o Bèlgica aposten molt fortament per la marina, algun clarament més que per la terrestre. I nosaltres? Per a què apostem?

Hi ha motius reals per oposar-s’hi? Pot la marina aportar millors solucions pel desplegament de renovables a Catalunya que la terrestre? És un fals dilema i les dues son necessàries per cobrir els objectius de transició energètica? Quin és el procés d’autorització d’un parc marí? De qui depèn? Quines tecnologies hi ha? Quins son els costos? I els riscs? Què fa el mon en general? Què en diu la ciència?

L’inici de la sessió l’estructurarem al voltant de tres preguntes: a) Quines son les singularitats i components principals d’un parc eòlic marí?; b) quin és el seu procés de maduració, incloent l’impacte ambiental?; c) quin és el status de la legislació espanyola en eòlica marina?. El parc Tramuntana ens servirà per exemplificar del que parlem. Després, parlem de tot el que calgui.

Carolina de Mas és una enginyera industrial i de camins amb un llarg currículum al sector de l’energia, des de plataformes petrolíferes al Mar del Nord, a Qatar, per acabar treballant a Dinamarca per l’elèctrica danesa Orsted en desenvolupament de projectes d’eòlica marina i actualment, ja a Barcelona, treballant per a The Renewables Consulting Group (RCG) i col·laborant amb Wind Europe, l’associació dels principals actors del sector al continent. Un munt de coneixement que ens ha d’ajudar a conèixer millor un sector i a valorar millor els pros i contres dels projectes que, sense dubte, s’aniran presentant al nostre país.

Us esperem el proper dia 10 de juny a les 21h a la plataforma Zoom.

NOTA SOBRE LES CONVERSES DIGITALS ENERGIA I SOCIETAT:

Molts de vosaltres coneixeu els Sopars Tertúlia que durant més de 4 anys, 38 sopars i 1.000 assistents acumulats ens han permès aproximar-nos a la realitat de la transició energètica des de visions multidisciplinars. La situació actual ens obliga a aturar aquest format. Però no la iniciativa i la voluntat d’enriquir el debat de la transició energètica. Per això, ens adaptem i us proposem les “Converses Digitals”.

Malgrat no veure’ns cara a cara –i ho trobarem a faltar-, podrem gaudir d’algunes avantatges: més disponibilitat de ponents i co-tertulians, podent comptar amb convidats que abans no ens podíem permetre; més facilitat de participació, sobretot pels que no viuen a Barcelona, i... menys empremta de carboni! –tot i que mereixeria calcular bé l’impacte del món digital-.

En una època en que alguns diuen que ens haurem d’acostumar a “l’abundància frugal” , desitgem que aquesta format us agradi i poder comptar amb la vostra participació.

Informació pràctica:

- Cal inscriure’s a través del portal Eventbrite, malgrat que ara no té cost.

- Tots els inscrits rebreu un enllaç a la plataforma Zoom per poder-hi accedir.

- Es convoca a les nou del vespre puntual fins a dos quarts d’onze.

- La sala digital s’obre a les 20.30. Això permetrà resoldre tots els dubtes tècnics sobre la connexió que pugueu tenir. Us recomanem que reinicieu l’ordinador abans de començar i que feu servir navegadors com Chrome o Firefox per una bona connexió. D'altra banda, com alguns ens vareu comentar la darrera vegada, podeu aprofitar per xatejar amb qui també estigui ja present a la sala a aquella hora. NO HI HAURÀ NI CERVESA NI PATATES NI OLIVES!

- Us recomanem que quan entreu comproveu que el vostre dispositiu té el vostre nom. En cas contrari, podeu personalitzar el nom que apareixerà en pantalla durant la conversa. Això facilita la identificació, tan a efectes del xat previ com pel torn de preguntes posterior. Per fer-ho, accediu als tres puntets que surten a la part inferior esquerra de la pantalla on surt la vostra imatge i cliqueu a "Rename"

- Els primers 30 minuts es centraran en la intervenció del convidat/s.

- Posteriorment es donarà peu a les preguntes que s’hauran d’enviar a través del Xat de la pròpia plataforma Zoom. Des de la moderació s’intentarà fer un exercici d’agrupar preguntes per temàtiques i fusionar-les si convé.

- Com bé sabeu, la regla de les tertúlies per promoure el debat i la lliure participació és la coneguda com Chatham House < https://www.chathamhouse.org/chatham-house-rule# >. El format digital obliga a adaptar-la i apel·lem a la responsabilitat de cadascú de nosaltres per mantenir l’anonimat de les persones que contribueixen. Us recordem que la participació és sempre a títol personal i no en representació de cap organització. L’esdeveniment no es pot gravar sota cap concepte.

Salutacions, Energia i Societat

_____________________________________________________________________________________________________

MANIFEST DE LA TERTÚLIA

El tema energètic es una qüestió d’estat al que la majoria dels països del nostre entorn confereixen el màxim nivell de prioritat estratègica en l’acció de govern.

Al cap i a la fi, energia és la capacitat de realitzar un treball, de conferir moviment, modificar la temperatura o transformar la matèria. Considerem per un moment el profund significat que aquestes paraules tenen per a l’economia, la política industrial, el benestar i la plena sobirania d’un país.

Per a una societat industrial com la nostra els recursos energètics no són un tipus més de matèria primera: constitueixen una categoria a part. No només perquè són els que fan possible tota l’activitat econòmica, sinó perquè, a més, les regles que governen el comportament d’altres matèries primeres no poden ser aplicades de forma simplista. “Power is power”, que ve a dir que l’energia (i la potència) és poder o, en altres paraules, que energia i geopolítica són les dues cares d’una mateixa moneda

Al seu llibre, “Small is Beautiful”, Schumacher comenta: “És impossible obviar el problema de l’energia. És impossible exagerar la seva centralitat.(...). Mentre hi ha prou energia primària –a preus tolerables- no existeix cap raó per pensar que qualsevol coll d’ampolla en el subministrament d’una altra matèria primera no pugui ser superat o eludit. D’altra banda, una escassetat d’energia primària comportaria una caiguda tal de la demanda de la majoria d’altres productes que seria molt poc probable que se suscités qualsevol problema d’escassetat respecte a aquests últims”.

Un dels errors bàsics del pensament econòmic predominant és precisament analitzar els recursos energètics com si fossin matèries primeres similars a qualsevol altra. L’energia segueix el dictat de lleis pròpies, molt diferents de les normes que regeixen les activitats econòmiques en creixement continu. Provar de predir l’economia de l’energia sense fer atenció als límits i a les lleis de la termodinàmica és un absurd. I malgrat tot això, parlem poc d’energia.

Als països desenvolupats, l'energia és present en tot el que ens envolta. I resulta sorprenent que sent un element vital en pràcticament tots els aspectes de les nostres vides no li dediquem una atenció més àmplia i continuada. Gairebé mai no ens aturem a reflexionar sobre el paper fonamental que l'energia exerceix a les nostres vides.

Dissortadament, cal una interrupció del subministrament o un augment de preus perquè el tema de l'energia susciti un cert interès, no sols entre l'opinió pública sinó, el que és pitjor, entre bona part de la classe política. I és que al món dels serveis de l'energia tot succeeix de forma tan aparentment simple i automàtica que només una contrarietat desperta la nostra atenció.

Què s’entreveu a l’horitzó energètic i quins són els principals desafiaments que hem d’encarar en les pròximes dècades? Peter Voser, ex-director executiu de Royal Dutch Shell planteja una sèrie de reptes, íntimament relacionats entre si, de manera que no és possible provar de resoldre’ls tots separadament. En primer lloc, destaca el trilema de les “3E” “energy-economy-ecology” en funció del qual podem interpretar les prioritats de les diferents polítiques energètiques atès que no podem maximitzar les tres variables alhora. Voser planteja també un segon trilema, el de les “3A” “availability-accessibility-acceptability”, que es refereix a la importància de no pensar només en el recurs, sinó en la tecnologia adequada per aprofitar-la i que ho sigui en termes acceptables per la societat.

Aquests reptes s’han d’afrontar en un context d’augment demogràfic i d’acceleració de l’economia amb implicacions també sobre la producció d’aliments (a on pot competir amb la producció de biocombustibles) i l’accés a l’aigua (també necessària en el procés de transformació energètica, especialment en el cas de petroli i gas no convencionals).

Estem davant, doncs, d’una perspectiva realment complexa, més enllà del fenomen tecnològic pròpiament, i en ple procés de canvi accelerat. I davant d’això, sovint trobem una dinàmica de trivialització i simplificació dels temes complexos que porta a substituir el criteri i el coneixement per una opinió acrítica i, sovint, apriorística. La darrera reunió de la COP21 a París de desembre de 2015 ens confirma inequívocament que l’amenaça sistèmica del canvi climàtic ens porta cap a un procés de transició energètica sense precedents per arribar, durant les properes dècades, a una societat descarbonitzada.

Les implicacions socials, econòmiques, de tota mena, d’aquest repte contemporani generen la necessitat d’iniciar en el si de la societat catalana una debat en profunditat sobre la qüestió energètica. I amb aquesta finalitat ens proposem, com a primer pas, una tertúlia regular sota el títol genèric “Energia i Societat”.

Una reflexió oberta a tothom, multidisciplinària, que fugi dels apriorismes i fonamentada en l’esperit crític i el mètode científic estès al conjunt de la societat. No es pretén donar respostes, sinó incitar un debat crític des del convenciment que el primer pas per resoldre un problema es formular-lo correctament.