PRESENTACIÓ DE LA CONVERSA

Energia i Societat és un espai de debat regular al voltant d'un sopar, iniciat el juny del 2016. En format tertúlia sobre una temàtica d’actualitat es compta amb un convidat rellevant que presenta la qüestió per passar, a continuació, al debat.

La tertúlia està oberta a tots els interessats, que hi participen a títol personal. Cal inscriure-s’hi prèviament i abonar al moment el cost del sopar per agilitzar el procés i garantir un ordre d’inscripció rigorós. La durada prevista sol ser de 2h 30m. Hi ha poques regles, però estrictes: puntualitat, evitar converses paral·leles i promoure les intervencions curtes i concretes per part dels assistents, a més de les habituals a nivell de respecte a totes les opinions expressades. L'opinió dels convidats no reflexa la dels organitzadors de la tertúlia. La tertúlia s'ha fet sempre sobre la regla de confidencialitat dels comentaris de Chatman House.

En aquest periode de restriccions de diferent grau al contacte social i a l'ús dels espais de restauració, programarem una sèrie de Converses al voltant de temes d'interès, que tindran regles de participació diferents. Més avall us en donem detalls.

____________________________________________________________________________________

TEMA DEL DIA 7 DE JULIOL DE 2021

ECONOMIA EN EL CANVI CLIMÀTIC, LLIBRE DEL JOAN VILA

Quan vaig comprar el recentment aparegut llibre del nostre contertulià Joan Vila pensava que el títol era “Economia del canvi climàtic”. El “del” feia que la paraula “economia” funcionés com a adjectiu del substantiu “canvi climàtic” i per a mi li reforçava la seva vinculació, situava el centre del llibre la visió econòmica del canvi climàtic. Tant se val el “del” o el “en”, el llibre, com totes les intervencions públiques del Joan, està farcit de dades econòmiques del canvi climàtic i no em va defraudar gens ni mica, al contrari.

Comptar amb el Joan a la tertúlia és un luxe i un plaer, i poder fer una sessió al voltant del fruit de moltes hores seves de treball com és un llibre, segur que resultarà tota una experiència. Volia escriure algunes paraules sobre ell i sobre el que el fa tant especial en el debat sobre el canvi climàtic i la transició energètica, però avui mateix sortia un article a El Nacional de l’amic Modest Guinjoan que ho defineix a la perfecció:

Fa pocs dies vaig participar en la presentació del llibre Economia en el canvi climàtic (Icaria Editorial) al Col·legi de Periodistes de Catalunya. El seu autor és l’enginyer industrial Joan Vila, una persona experta en temes energètics i profundament conscienciada de la gravetat del canvi climàtic, que fa incursions desacomplexades en el món de l’economia. L’autor reuneix una condició que, al meu entendre, el fa especial: és un empresari, concretament del sector del paper, àmbit en el que, segons diu, fabrica el paper més sostenible d’Europa, entre altres coses per la dràstica reducció de consums energètics, d’aigua i de fibres, i una llarg reguitzell de certificacions ambientals.

(…) molt pocs empresaris, a més de dedicar-se a la seva empresa, fan el que, per sistema el Joan Vila, que és dedicar una part del seu temps a pensar, documentar-se, valorar, i fer propostes sobre temes que afecten el conjunt de la societat (...) i ho fa aquesta vegada sobre el model de desenvolupament econòmic i sobre el greu problema del canvi climàtic, que cal abordar seriosament. Altrament el planeta se’n va en orris, inclosos nosaltres.

En síntesi, el model de desenvolupament que ha tingut occident i que ha servit de pauta pels països que s’hi van afegint darrere (amb la Xina com a alumne no només avantatjat, sinó que liderant la capçalera), ha descansat en una sobreexplotació de recursos energètics, minerals i de matèries primeres, com si la seva disponibilitat fos il·limitada. En la mateixa línia, s’ha tractat l’aire del cel i el mar com si fossin abocadors de lliure disponibilitat.

El canvi climàtic és una autèntica amenaça pel futur i un símptoma més de la manera immisericorde en què tractem el planeta. El model econòmic basat en l’endeutament i en el creixement at eternum són símptomes de com ens hem organitzat el humans, que a l’entendre de Vila, cal revisar profundament. Entre altres coses perquè sembla que els fonaments de la casa del benestar material que hem construït s’estan podrint... I podria caure en un futur no llunyà.

Vila aporta dades a nivell global i a nivell català per defensar els seus arguments. I no es limita a la diagnosi de la situació dels reptes energètics, ambientals i econòmics, sinó que dona receptes (canvi d’hàbits de consum, taxació extensiva del CO2, reparació del mal ocasionat al planeta, decreixement, entre altres) i en fa pinzellades aplicades a casa nostra, amb calendari inclòs, algunes de les quals inspirades en actuacions en curs a la seva estimada Garrotxa.

Conscient de la dificultat dels canvis i de l’horitzó en el que es plantegen, Vila sap que està sembrant, que els canvis no són d’avui per demà, que crea un relat de racionalització dels recursos i de frugalitat imprescindible per aturar la degradació del planeta, en benefici no ja dels nostres nets, sinó dels nostres fills. L’autor interpel·la tant els individus com els polítics que poden fer molt per corregir la dinàmica en la que estem instal·lats.

El format de la sessió serà un pel diferent de l’habitual, doncs comptarà amb l’assistència del periodista Jordi Corominas, que ja ha presentat el llibre amb el Joan a diversos foros, i serà un mix de presentació de llibre i de tertúlia. Donarem una mica més de temps a la part de presentació, amb les intervencions del Jordi i del Joan, i després farem la tertúlia habitual.

Us esperem doncs a la plataforma Zoom el proper dia 7 de juliol a les nou del vespre.

NOTA SOBRE LES CONVERSES DIGITALS ENERGIA I SOCIETAT:

Molts de vosaltres coneixeu els Sopars Tertúlia que durant més de 4 anys, 38 sopars i 1.000 assistents acumulats ens han permès aproximar-nos a la realitat de la transició energètica des de visions multidisciplinars. La situació actual ens obliga a aturar aquest format. Però no la iniciativa i la voluntat d’enriquir el debat de la transició energètica. Per això, ens adaptem i us proposem les “Converses Digitals”.

Malgrat no veure’ns cara a cara –i ho trobarem a faltar-, podrem gaudir d’algunes avantatges: més disponibilitat de ponents i co-tertulians, podent comptar amb convidats que abans no ens podíem permetre; més facilitat de participació, sobretot pels que no viuen a Barcelona, i... menys empremta de carboni! –tot i que mereixeria calcular bé l’impacte del món digital-.

En una època en que alguns diuen que ens haurem d’acostumar a “l’abundància frugal” , desitgem que aquesta format us agradi i poder comptar amb la vostra participació.

Informació pràctica:

- Cal inscriure’s a través del portal Eventbrite, malgrat que ara no té cost.

- Tots els inscrits rebreu un enllaç a la plataforma Zoom per poder-hi accedir.

- Es convoca a les nou del vespre puntual fins a dos quarts d’onze.

- La sala digital s’obre a les 20.30. Això permetrà resoldre tots els dubtes tècnics sobre la connexió que pugueu tenir. Us recomanem que reinicieu l’ordinador abans de començar i que feu servir navegadors com Chrome o Firefox per una bona connexió. D'altra banda, com alguns ens vareu comentar la darrera vegada, podeu aprofitar per xatejar amb qui també estigui ja present a la sala a aquella hora. NO HI HAURÀ NI CERVESA NI PATATES NI OLIVES!

- Us recomanem que quan entreu comproveu que el vostre dispositiu té el vostre nom. En cas contrari, podeu personalitzar el nom que apareixerà en pantalla durant la conversa. Això facilita la identificació, tan a efectes del xat previ com pel torn de preguntes posterior. Per fer-ho, accediu als tres puntets que surten a la part inferior esquerra de la pantalla on surt la vostra imatge i cliqueu a "Rename"

- Els primers 30 minuts es centraran en la intervenció del convidat/s.

- Posteriorment es donarà peu a les preguntes que s’hauran d’enviar a través del Xat de la pròpia plataforma Zoom. Des de la moderació s’intentarà fer un exercici d’agrupar preguntes per temàtiques i fusionar-les si convé.

- Com bé sabeu, la regla de les tertúlies per promoure el debat i la lliure participació és la coneguda com Chatham House < https://www.chathamhouse.org/chatham-house-rule# >. El format digital obliga a adaptar-la i apel·lem a la responsabilitat de cadascú de nosaltres per mantenir l’anonimat de les persones que contribueixen. Us recordem que la participació és sempre a títol personal i no en representació de cap organització. L’esdeveniment no es pot gravar sota cap concepte.

Salutacions, Energia i Societat

_____________________________________________________________________________________________________

MANIFEST DE LA TERTÚLIA

El tema energètic es una qüestió d’estat al que la majoria dels països del nostre entorn confereixen el màxim nivell de prioritat estratègica en l’acció de govern.

Al cap i a la fi, energia és la capacitat de realitzar un treball, de conferir moviment, modificar la temperatura o transformar la matèria. Considerem per un moment el profund significat que aquestes paraules tenen per a l’economia, la política industrial, el benestar i la plena sobirania d’un país.

Per a una societat industrial com la nostra els recursos energètics no són un tipus més de matèria primera: constitueixen una categoria a part. No només perquè són els que fan possible tota l’activitat econòmica, sinó perquè, a més, les regles que governen el comportament d’altres matèries primeres no poden ser aplicades de forma simplista. “Power is power”, que ve a dir que l’energia (i la potència) és poder o, en altres paraules, que energia i geopolítica són les dues cares d’una mateixa moneda

Al seu llibre, “Small is Beautiful”, Schumacher comenta: “És impossible obviar el problema de l’energia. És impossible exagerar la seva centralitat.(...). Mentre hi ha prou energia primària –a preus tolerables- no existeix cap raó per pensar que qualsevol coll d’ampolla en el subministrament d’una altra matèria primera no pugui ser superat o eludit. D’altra banda, una escassetat d’energia primària comportaria una caiguda tal de la demanda de la majoria d’altres productes que seria molt poc probable que se suscités qualsevol problema d’escassetat respecte a aquests últims”.

Un dels errors bàsics del pensament econòmic predominant és precisament analitzar els recursos energètics com si fossin matèries primeres similars a qualsevol altra. L’energia segueix el dictat de lleis pròpies, molt diferents de les normes que regeixen les activitats econòmiques en creixement continu. Provar de predir l’economia de l’energia sense fer atenció als límits i a les lleis de la termodinàmica és un absurd. I malgrat tot això, parlem poc d’energia.

Als països desenvolupats, l'energia és present en tot el que ens envolta. I resulta sorprenent que sent un element vital en pràcticament tots els aspectes de les nostres vides no li dediquem una atenció més àmplia i continuada. Gairebé mai no ens aturem a reflexionar sobre el paper fonamental que l'energia exerceix a les nostres vides.

Dissortadament, cal una interrupció del subministrament o un augment de preus perquè el tema de l'energia susciti un cert interès, no sols entre l'opinió pública sinó, el que és pitjor, entre bona part de la classe política. I és que al món dels serveis de l'energia tot succeeix de forma tan aparentment simple i automàtica que només una contrarietat desperta la nostra atenció.

Què s’entreveu a l’horitzó energètic i quins són els principals desafiaments que hem d’encarar en les pròximes dècades? Peter Voser, ex-director executiu de Royal Dutch Shell planteja una sèrie de reptes, íntimament relacionats entre si, de manera que no és possible provar de resoldre’ls tots separadament. En primer lloc, destaca el trilema de les “3E” “energy-economy-ecology” en funció del qual podem interpretar les prioritats de les diferents polítiques energètiques atès que no podem maximitzar les tres variables alhora. Voser planteja també un segon trilema, el de les “3A” “availability-accessibility-acceptability”, que es refereix a la importància de no pensar només en el recurs, sinó en la tecnologia adequada per aprofitar-la i que ho sigui en termes acceptables per la societat.

Aquests reptes s’han d’afrontar en un context d’augment demogràfic i d’acceleració de l’economia amb implicacions també sobre la producció d’aliments (a on pot competir amb la producció de biocombustibles) i l’accés a l’aigua (també necessària en el procés de transformació energètica, especialment en el cas de petroli i gas no convencionals).

Estem davant, doncs, d’una perspectiva realment complexa, més enllà del fenomen tecnològic pròpiament, i en ple procés de canvi accelerat. I davant d’això, sovint trobem una dinàmica de trivialització i simplificació dels temes complexos que porta a substituir el criteri i el coneixement per una opinió acrítica i, sovint, apriorística. La darrera reunió de la COP21 a París de desembre de 2015 ens confirma inequívocament que l’amenaça sistèmica del canvi climàtic ens porta cap a un procés de transició energètica sense precedents per arribar, durant les properes dècades, a una societat descarbonitzada.

Les implicacions socials, econòmiques, de tota mena, d’aquest repte contemporani generen la necessitat d’iniciar en el si de la societat catalana una debat en profunditat sobre la qüestió energètica. I amb aquesta finalitat ens proposem, com a primer pas, una tertúlia regular sota el títol genèric “Energia i Societat”.

Una reflexió oberta a tothom, multidisciplinària, que fugi dels apriorismes i fonamentada en l’esperit crític i el mètode científic estès al conjunt de la societat. No es pretén donar respostes, sinó incitar un debat crític des del convenciment que el primer pas per resoldre un problema es formular-lo correctament.