PRESENTACIÓ DE LA CONVERSA

Energia i Societat és un espai de debat regular al voltant d'un sopar, iniciat el juny del 2016. En format tertúlia sobre una temàtica d’actualitat es compta amb un convidat rellevant que presenta la qüestió per passar, a continuació, al debat.

La tertúlia està oberta a tots els interessats, que hi participen a títol personal. Cal inscriure-s’hi prèviament i abonar al moment el cost del sopar per agilitzar el procés i garantir un ordre d’inscripció rigorós. La durada prevista sol ser de 2h 30m. Hi ha poques regles, però estrictes: puntualitat, evitar converses paral·leles i promoure les intervencions curtes i concretes per part dels assistents, a més de les habituals a nivell de respecte a totes les opinions expressades. L'opinió dels convidats no reflexa la dels organitzadors de la tertúlia. La tertúlia s'ha fet sempre sobre la regla de confidencialitat dels comentaris de Chatman House.

En aquest periode de restriccions de diferent grau al contacte social i a l'ús dels espais de restauració, programarem una sèrie de Converses al voltant de temes d'interès, que tindran regles de participació diferents. Més avall us en donem detalls.

____________________________________________________________________________________

TEMA DEL DIA 15 DE SETEMBRE DE 2021

INFORME IPCC 2021, AMB PEP CANADELL

El darrer informe de l’IPCC, d’aquest agost, diu amb molta claredat i precisió el que passarà les properes dècades. En aquests vint anys passarem el llindar de seguretat dels 1,5º C d'escalfament global, i la millor estimació que tenim és que això passarà a principis de la dècada que ve. I si fem tot el que cal fer, i anem molt de pressa, l'augment de temperatura s'aturarà passat el 2050 (per la inèrcia del sistema). Si els efectes de l'escalfament que comencem a veure no ens agraden, el que veurem en les properes tres dècades encara ens agradarà molt menys. D'aquí 30 anys, el clima no serà gaire amigable a les regions on vivim, a les ciutats, en l'agricultura, e la salut humana, això no té marxa enrere. Quan es diu "complirem l'Acord de París i farem el que s'ha de fer", això només ens permetrà procurar que el problema no creixi més.

El 41% de tot el CO2 que s’ha abocat a l’atmosfera des de l’inici de la revolució industrial al 1750 ho va ser des de el 1990, en els darrers 30 anys, quan teníem més informació sobre els riscos de l’escalfament global.

Ara està sortint molta informació sobre com en els anys 80 i 90 grans companyies, especialment de petroli, coneixien el risc de l'escalfament global i van promoure campanyes de desinformació per confondre i perquè no es veiés amb claredat quin és el camí per avançar. Un informe d’Exxon de 1982 (!!) ja alertava de manera clara i deia, textualment, “Aquest increment (de CO2) observat es creu que es degut a una tendència iniciada a mitjans del segle passat amb la Revolució Industrial. Pensem que els combustibles fòssils i la desforestació dels boscos tropicals son la principal causa antropogènica, tot i que la seva contribució relativa es desconeix encara. (…) A l’extrem inferior de les prediccions d’increment de la temperatura s’estima algun impacte en l’agricultura i en els patrons de pluja (…). A l’extrem superior, alguns científics suggereixen que podria haver considerables impactes adversos, incloent la inundació de masses de terra prop de la costa com a resultat de l’increment del nivell del mar degut al desgel de l’Antàrtic. (…) No hi ha cap dubte científic sobre l’escalfament de la terra, encara que no es detectarà fins al 1995. (…) Una reducció de l’efecte hivernacle requeriria significatives reduccions en l’ús de combustibles fòssils, una alternativa no viable.”. La distribució de l’informe es va fer solament a un cercle molt restringit de persones de la companyia i no va sortir a la llum pública.

Una transició a energies netes no pot ser ràpida, simplement perquè venim d'una infraestructura muntada en 100 anys i muntar-ne una de diferent, fins i tot si anem molt de pressa, necessitarà dècades. Bona part de la transformació que s'està fent ara és perquè econòmicament no té sentit no fer-la; per exemple, la solar, que és més barata que moltes altres energies. Si no fos així encara estaríem lluitant per posar les primeres plaques solars.

Quins son els escenaris més probables? Perquè no reaccionem? Quins son i què sabem sobre els esdeveniments de baixa probabilitat i alt impacte previsibles i de la possibilitat de punts d'inflexió que portin "canvis abruptes"? Què podem esperar de les tecnologies “artificials” de fixar o captar el CO2 de l’atmosfera (emissions negatives)? Son suficients les cimeres del clima o calen eines de seguiment diferents?

Per parlar de l’informe i del que implica tindrem amb nosaltres al Pep Canadell, un dels autors destacats de l’informe IPCC 2021. És director executiu del Global Carbon Project, el consorci científic mundial que estudia l'impacte de l'activitat humana en el cicle del carboni i del altres gasos, i la seva interacció amb el sistema climàtic.

Viu a Austràlia des de finals dels anys 90, i el 2017 l'organització de científics professionals que estudien el planeta més gran del món, la Unió Americana de Geofísica, li va atorgar la distinció honorífica per “la seva excepcional contribució a la ciència de la Terra i de l'espai”.

T’esperem el proper dia 15 de setembre, a les 21 hores. La sessió començarà amb tota puntualitat. Excepcionalment, no podrem donar minuts de cortesia pels que es connectin més tard. El Pep és a Canberra i la seva hora son les cinc del matí, i a dos quarts de set en punt (dos quarts d’onze de la nit per nosaltres) haurà d’acabar.

Us esperem doncs a la plataforma Zoom el proper dia 15 de setembre a les nou del vespre. Recordeu que el link s'envia sempre el mateix dia de l'acte, a les 15h 30m i a les 20h (segon enviament)

Adjuntem links amb informació sobre el convidat, una entrevista amb ell del web de TV3 amb el Jordi Vilardell, que moderarà la sessió i a l'informe Exxon. Aquest en versió a la xarxa i amb versió PDF.

https://www.globalcarbonproject.org/who_is_who/pep_canadell.hold.htm

https://www.ccma.cat/324/pep-canadellels-teus-diners-no-seran-suficients-ningu-no-sescapa-de-la-crisi-climatica/noticia/3114322/

https://www.climatefiles.com/exxonmobil/1982-memo-to-exxon-management-about-co2-greenhouse-effect/

https://www.dropbox.com/s/2bcwwof64bd3dyu/Informe%20Exxon%201982%20C.pdf?dl=0

NOTA SOBRE LES CONVERSES DIGITALS ENERGIA I SOCIETAT:

Molts de vosaltres coneixeu els Sopars Tertúlia que durant més de 5 anys, 50 sessions i 1.500 assistents acumulats ens han permès aproximar-nos a la realitat de la transició energètica des de visions multidisciplinars. La situació actual ens obliga a aturar aquest format. Però no la iniciativa i la voluntat d’enriquir el debat de la transició energètica. Per això, ens adaptem i us proposem les “Converses Digitals”.

Malgrat no veure’ns cara a cara –i ho trobarem a faltar-, podrem gaudir d’algunes avantatges: més disponibilitat de ponents i co-tertulians, podent comptar amb convidats que abans no ens podíem permetre; més facilitat de participació, sobretot pels que no viuen a Barcelona, i... menys empremta de carboni! –tot i que mereixeria calcular bé l’impacte del món digital-.

En una època en que alguns diuen que ens haurem d’acostumar a “l’abundància frugal” , desitgem que aquesta format us agradi i poder comptar amb la vostra participació.

Informació pràctica:

- Cal inscriure’s a través del portal Eventbrite, malgrat que ara no té cost.

- Tots els inscrits rebreu un enllaç a la plataforma Zoom per poder-hi accedir.

- Es convoca a les nou del vespre puntual fins a dos quarts d’onze.

- La sala digital s’obre a les 20.30. Això permetrà resoldre tots els dubtes tècnics sobre la connexió que pugueu tenir. Us recomanem que reinicieu l’ordinador abans de començar i que feu servir navegadors com Chrome o Firefox per una bona connexió. D'altra banda, com alguns ens vareu comentar la darrera vegada, podeu aprofitar per xatejar amb qui també estigui ja present a la sala a aquella hora. NO HI HAURÀ NI CERVESA NI PATATES NI OLIVES!

- Us recomanem que quan entreu comproveu que el vostre dispositiu té el vostre nom. En cas contrari, podeu personalitzar el nom que apareixerà en pantalla durant la conversa. Això facilita la identificació, tan a efectes del xat previ com pel torn de preguntes posterior. Per fer-ho, accediu als tres puntets que surten a la part inferior esquerra de la pantalla on surt la vostra imatge i cliqueu a "Rename"

- Els primers 30 minuts es centraran en la intervenció del convidat/s.

- Posteriorment es donarà peu a les preguntes que s’hauran d’enviar a través del Xat de la pròpia plataforma Zoom. Des de la moderació s’intentarà fer un exercici d’agrupar preguntes per temàtiques i fusionar-les si convé.

- Com bé sabeu, la regla de les tertúlies per promoure el debat i la lliure participació és la coneguda com Chatham House < https://www.chathamhouse.org/chatham-house-rule# >. El format digital obliga a adaptar-la i apel·lem a la responsabilitat de cadascú de nosaltres per mantenir l’anonimat de les persones que contribueixen. Us recordem que la participació és sempre a títol personal i no en representació de cap organització. L’esdeveniment no es pot gravar sota cap concepte.

Salutacions, Energia i Societat

_____________________________________________________________________________________________________

MANIFEST DE LA TERTÚLIA

El tema energètic es una qüestió d’estat al que la majoria dels països del nostre entorn confereixen el màxim nivell de prioritat estratègica en l’acció de govern.

Al cap i a la fi, energia és la capacitat de realitzar un treball, de conferir moviment, modificar la temperatura o transformar la matèria. Considerem per un moment el profund significat que aquestes paraules tenen per a l’economia, la política industrial, el benestar i la plena sobirania d’un país.

Per a una societat industrial com la nostra els recursos energètics no són un tipus més de matèria primera: constitueixen una categoria a part. No només perquè són els que fan possible tota l’activitat econòmica, sinó perquè, a més, les regles que governen el comportament d’altres matèries primeres no poden ser aplicades de forma simplista. “Power is power”, que ve a dir que l’energia (i la potència) és poder o, en altres paraules, que energia i geopolítica són les dues cares d’una mateixa moneda

Al seu llibre, “Small is Beautiful”, Schumacher comenta: “És impossible obviar el problema de l’energia. És impossible exagerar la seva centralitat.(...). Mentre hi ha prou energia primària –a preus tolerables- no existeix cap raó per pensar que qualsevol coll d’ampolla en el subministrament d’una altra matèria primera no pugui ser superat o eludit. D’altra banda, una escassetat d’energia primària comportaria una caiguda tal de la demanda de la majoria d’altres productes que seria molt poc probable que se suscités qualsevol problema d’escassetat respecte a aquests últims”.

Un dels errors bàsics del pensament econòmic predominant és precisament analitzar els recursos energètics com si fossin matèries primeres similars a qualsevol altra. L’energia segueix el dictat de lleis pròpies, molt diferents de les normes que regeixen les activitats econòmiques en creixement continu. Provar de predir l’economia de l’energia sense fer atenció als límits i a les lleis de la termodinàmica és un absurd. I malgrat tot això, parlem poc d’energia.

Als països desenvolupats, l'energia és present en tot el que ens envolta. I resulta sorprenent que sent un element vital en pràcticament tots els aspectes de les nostres vides no li dediquem una atenció més àmplia i continuada. Gairebé mai no ens aturem a reflexionar sobre el paper fonamental que l'energia exerceix a les nostres vides.

Dissortadament, cal una interrupció del subministrament o un augment de preus perquè el tema de l'energia susciti un cert interès, no sols entre l'opinió pública sinó, el que és pitjor, entre bona part de la classe política. I és que al món dels serveis de l'energia tot succeeix de forma tan aparentment simple i automàtica que només una contrarietat desperta la nostra atenció.

Què s’entreveu a l’horitzó energètic i quins són els principals desafiaments que hem d’encarar en les pròximes dècades? Peter Voser, ex-director executiu de Royal Dutch Shell planteja una sèrie de reptes, íntimament relacionats entre si, de manera que no és possible provar de resoldre’ls tots separadament. En primer lloc, destaca el trilema de les “3E” “energy-economy-ecology” en funció del qual podem interpretar les prioritats de les diferents polítiques energètiques atès que no podem maximitzar les tres variables alhora. Voser planteja també un segon trilema, el de les “3A” “availability-accessibility-acceptability”, que es refereix a la importància de no pensar només en el recurs, sinó en la tecnologia adequada per aprofitar-la i que ho sigui en termes acceptables per la societat.

Aquests reptes s’han d’afrontar en un context d’augment demogràfic i d’acceleració de l’economia amb implicacions també sobre la producció d’aliments (a on pot competir amb la producció de biocombustibles) i l’accés a l’aigua (també necessària en el procés de transformació energètica, especialment en el cas de petroli i gas no convencionals).

Estem davant, doncs, d’una perspectiva realment complexa, més enllà del fenomen tecnològic pròpiament, i en ple procés de canvi accelerat. I davant d’això, sovint trobem una dinàmica de trivialització i simplificació dels temes complexos que porta a substituir el criteri i el coneixement per una opinió acrítica i, sovint, apriorística. La darrera reunió de la COP21 a París de desembre de 2015 ens confirma inequívocament que l’amenaça sistèmica del canvi climàtic ens porta cap a un procés de transició energètica sense precedents per arribar, durant les properes dècades, a una societat descarbonitzada.

Les implicacions socials, econòmiques, de tota mena, d’aquest repte contemporani generen la necessitat d’iniciar en el si de la societat catalana una debat en profunditat sobre la qüestió energètica. I amb aquesta finalitat ens proposem, com a primer pas, una tertúlia regular sota el títol genèric “Energia i Societat”.

Una reflexió oberta a tothom, multidisciplinària, que fugi dels apriorismes i fonamentada en l’esperit crític i el mètode científic estès al conjunt de la societat. No es pretén donar respostes, sinó incitar un debat crític des del convenciment que el primer pas per resoldre un problema es formular-lo correctament.