PRESENTACIÓ DE LA CONVERSA

Energia i Societat és un espai de debat regular al voltant d'un sopar, iniciat el juny del 2016. En format tertúlia sobre una temàtica d’actualitat es compta amb un convidat rellevant que presenta la qüestió per passar, a continuació, al debat.

La tertúlia està oberta a tots els interessats, que hi participen a títol personal. Cal inscriure-s’hi prèviament i abonar al moment el cost del sopar per agilitzar el procés i garantir un ordre d’inscripció rigorós. La durada prevista sol ser de 2h 30m. Hi ha poques regles, però estrictes: puntualitat, evitar converses paral·leles i promoure les intervencions curtes i concretes per part dels assistents, a més de les habituals a nivell de respecte a totes les opinions expressades. L'opinió dels convidats no reflexa la dels organitzadors de la tertúlia. La tertúlia s'ha fet sempre sobre la regla de confidencialitat dels comentaris de Chatman House.

En aquest periode de restriccions de diferent grau al contacte social i a l'ús dels espais de restauració, programarem una sèrie de Converses al voltant de temes d'interès, que tindran regles de participació diferents. Més avall us en donem detalls.

____________________________________________________________________________________

TEMA DEL DIA 30 DE SETEMBRE DE 2021

EL PREU ELÈCTRIC, AMB JORGE FABRA

Una llar espanyola gasta de mitjana entre 3.500 4.000 Kwh per any i paga uns 864 €. D’aquests, un 18 % corresponen als costos de xarxa, que es paguen a través del terme de potència, un 47 % al preu de l’energia consumida, un 18,8 % a càrrecs dels costos de diferents partides de política energètica (primes a renovables, deute del sector elèctric per infrarretribució en el passat, compensació a les illes), un 13,5 % a impostos (impost de generació, impost sobre l’electricitat i IVA) i un 2,7 % a altres. Els costos de xarxa estan regulats pel govern, la qual cosa fa que el 53 % dels costos estiguin d’una manera o altra en mans del govern.

L’escalada de costos d’aquest any s’està donant al preu de l’energia, que es determina al mercat majorista mitjançant un algoritme europeu de tipus marginalista, que, segons la teoria econòmica, és el més eficient per estimular les inversions en nova capacitat capaç de produir a costos més baixos (doncs seria la que aportaria més marge al comparar amb el preu ofertat per les tecnologies de preu més alt). La teoria econòmica descansa sobre models amb infinites tecnologies, no radicalment diferents en estructura de costos i amb períodes de maduració de l’entrada de nova capacitat al mercat relativament ràpids. Sobre aquest sistema és sobre on recauen la majoria de les crítiques.

El preu del gas ha passat de ser històricament de 15-20 € per Mwh a uns 55 € en l’actualitat; i el de les emissions de CO2 s’ha doblat. Com a resultat, el percentatge d’hores en que el preu ha estat per sobre dels 60 €/Mwh ha passat del 20 % el 2017, al 50 % el 2018, 8,5 % el 2019, i 65 % el que portem de 2021 fins el 9 de setembre. Però aquest any amb un 28 % de les hores per sobre del 28 %, quan mai s’havia sobrepassat aquest preu en més de l’1 % de les hores. I el preu promig del Mwh ha pujat en un 49 % del 2019 al 2021.

Ara bé, és un sistema que opera a tota Europa, i que no impedeix que es contractin PPA fora del mercat diari. Cal suposar que el sistema és, a llarg termini, el més beneficiós per consumidor i el més estimulant a la reducció de costos.

Però és realment així? Què passa si el mercat no és perfecte i opera en règim d’oligopoli? I què passa si els compradors i els venedors son, en bona part, els mateixos? I si les tecnologies son molt diferents i l’increment de capacitat de les més barates és molt dificultós i llarg en el temps? Es produeixen distorsions al mecanisme marginalista que provoqui una perversió del mateix i generi “windfall profits” injustos? I si existeixen restriccions conjunturals en l’accés a inputs variables del sistema (taxa de CO2 i preu del gas), afecta això a les suposades bondats del sistema?

Què cal fer? O, millor dit, en primer lloc, cal fer quelcom? O cal deixar al mercat que actuï? Si cal actuar, quines mesures poden tenir impacte a curt, quines a mig, quines a llarg? Distorsionaran aquestes mesures el mercat i provocaran mals majors que ens obliguin a rectificar més endavant traslladant costos a consumidors futurs? Son les mesures que es plantegen compatibles amb el Dret comunitari?

Al Congrés de Diputats s’està tramitant el projecte de llei del Fons de Sostenibiltat del Sistema Elèctric i el de la retribució del CO2 no emès pel sistema elèctric (nuclears i hidràuliques, bàsicament), que tindran o no impacte en l’evolució dels preus. I s'ha aprovat recentment un RD amb mesures molt importants que afecten al sector elèctric

Per parlar de tot això tindrem amb nosaltres a Jorge Fabra Utray, ex membre de la Comisión Nacional de la Energía, ex President de Red Elèctrica que ha estat tota la seva vida vinculat al sistema elèctric. Actualment presideix també Economistas Frente a la Crisis.

Us esperem el dia 30 de setembre a les 21h a la plataforma Zoom. Recordeu que rebreu el link per entrar-hi el mateix dia, dues vegades: una a les 15h 30m i una altra a les 20h.

NOTA SOBRE LES CONVERSES DIGITALS ENERGIA I SOCIETAT:

Molts de vosaltres coneixeu els Sopars Tertúlia que durant més de 5 anys, 50 sessions i 1.500 assistents acumulats ens han permès aproximar-nos a la realitat de la transició energètica des de visions multidisciplinars. La situació actual ens obliga a aturar aquest format. Però no la iniciativa i la voluntat d’enriquir el debat de la transició energètica. Per això, ens adaptem i us proposem les “Converses Digitals”.

Malgrat no veure’ns cara a cara –i ho trobarem a faltar-, podrem gaudir d’algunes avantatges: més disponibilitat de ponents i co-tertulians, podent comptar amb convidats que abans no ens podíem permetre; més facilitat de participació, sobretot pels que no viuen a Barcelona, i... menys empremta de carboni! –tot i que mereixeria calcular bé l’impacte del món digital-.

En una època en que alguns diuen que ens haurem d’acostumar a “l’abundància frugal” , desitgem que aquesta format us agradi i poder comptar amb la vostra participació.

Informació pràctica:

- Cal inscriure’s a través del portal Eventbrite, malgrat que ara no té cost.

- Tots els inscrits rebreu un enllaç a la plataforma Zoom per poder-hi accedir.

- Es convoca a les nou del vespre puntual fins a dos quarts d’onze.

- La sala digital s’obre a les 20.30. Això permetrà resoldre tots els dubtes tècnics sobre la connexió que pugueu tenir. Us recomanem que reinicieu l’ordinador abans de començar i que feu servir navegadors com Chrome o Firefox per una bona connexió. D'altra banda, com alguns ens vareu comentar la darrera vegada, podeu aprofitar per xatejar amb qui també estigui ja present a la sala a aquella hora. NO HI HAURÀ NI CERVESA NI PATATES NI OLIVES!

- Us recomanem que quan entreu comproveu que el vostre dispositiu té el vostre nom. En cas contrari, podeu personalitzar el nom que apareixerà en pantalla durant la conversa. Això facilita la identificació, tan a efectes del xat previ com pel torn de preguntes posterior. Per fer-ho, accediu als tres puntets que surten a la part inferior esquerra de la pantalla on surt la vostra imatge i cliqueu a "Rename"

- Els primers 30 minuts es centraran en la intervenció del convidat/s.

- Posteriorment es donarà peu a les preguntes que s’hauran d’enviar a través del Xat de la pròpia plataforma Zoom. Des de la moderació s’intentarà fer un exercici d’agrupar preguntes per temàtiques i fusionar-les si convé.

- Com bé sabeu, la regla de les tertúlies per promoure el debat i la lliure participació és la coneguda com Chatham House < https://www.chathamhouse.org/chatham-house-rule# >. El format digital obliga a adaptar-la i apel·lem a la responsabilitat de cadascú de nosaltres per mantenir l’anonimat de les persones que contribueixen. Us recordem que la participació és sempre a títol personal i no en representació de cap organització. L’esdeveniment no es pot gravar sota cap concepte.

Salutacions, Energia i Societat

_____________________________________________________________________________________________________

MANIFEST DE LA TERTÚLIA

El tema energètic es una qüestió d’estat al que la majoria dels països del nostre entorn confereixen el màxim nivell de prioritat estratègica en l’acció de govern.

Al cap i a la fi, energia és la capacitat de realitzar un treball, de conferir moviment, modificar la temperatura o transformar la matèria. Considerem per un moment el profund significat que aquestes paraules tenen per a l’economia, la política industrial, el benestar i la plena sobirania d’un país.

Per a una societat industrial com la nostra els recursos energètics no són un tipus més de matèria primera: constitueixen una categoria a part. No només perquè són els que fan possible tota l’activitat econòmica, sinó perquè, a més, les regles que governen el comportament d’altres matèries primeres no poden ser aplicades de forma simplista. “Power is power”, que ve a dir que l’energia (i la potència) és poder o, en altres paraules, que energia i geopolítica són les dues cares d’una mateixa moneda

Al seu llibre, “Small is Beautiful”, Schumacher comenta: “És impossible obviar el problema de l’energia. És impossible exagerar la seva centralitat.(...). Mentre hi ha prou energia primària –a preus tolerables- no existeix cap raó per pensar que qualsevol coll d’ampolla en el subministrament d’una altra matèria primera no pugui ser superat o eludit. D’altra banda, una escassetat d’energia primària comportaria una caiguda tal de la demanda de la majoria d’altres productes que seria molt poc probable que se suscités qualsevol problema d’escassetat respecte a aquests últims”.

Un dels errors bàsics del pensament econòmic predominant és precisament analitzar els recursos energètics com si fossin matèries primeres similars a qualsevol altra. L’energia segueix el dictat de lleis pròpies, molt diferents de les normes que regeixen les activitats econòmiques en creixement continu. Provar de predir l’economia de l’energia sense fer atenció als límits i a les lleis de la termodinàmica és un absurd. I malgrat tot això, parlem poc d’energia.

Als països desenvolupats, l'energia és present en tot el que ens envolta. I resulta sorprenent que sent un element vital en pràcticament tots els aspectes de les nostres vides no li dediquem una atenció més àmplia i continuada. Gairebé mai no ens aturem a reflexionar sobre el paper fonamental que l'energia exerceix a les nostres vides.

Dissortadament, cal una interrupció del subministrament o un augment de preus perquè el tema de l'energia susciti un cert interès, no sols entre l'opinió pública sinó, el que és pitjor, entre bona part de la classe política. I és que al món dels serveis de l'energia tot succeeix de forma tan aparentment simple i automàtica que només una contrarietat desperta la nostra atenció.

Què s’entreveu a l’horitzó energètic i quins són els principals desafiaments que hem d’encarar en les pròximes dècades? Peter Voser, ex-director executiu de Royal Dutch Shell planteja una sèrie de reptes, íntimament relacionats entre si, de manera que no és possible provar de resoldre’ls tots separadament. En primer lloc, destaca el trilema de les “3E” “energy-economy-ecology” en funció del qual podem interpretar les prioritats de les diferents polítiques energètiques atès que no podem maximitzar les tres variables alhora. Voser planteja també un segon trilema, el de les “3A” “availability-accessibility-acceptability”, que es refereix a la importància de no pensar només en el recurs, sinó en la tecnologia adequada per aprofitar-la i que ho sigui en termes acceptables per la societat.

Aquests reptes s’han d’afrontar en un context d’augment demogràfic i d’acceleració de l’economia amb implicacions també sobre la producció d’aliments (a on pot competir amb la producció de biocombustibles) i l’accés a l’aigua (també necessària en el procés de transformació energètica, especialment en el cas de petroli i gas no convencionals).

Estem davant, doncs, d’una perspectiva realment complexa, més enllà del fenomen tecnològic pròpiament, i en ple procés de canvi accelerat. I davant d’això, sovint trobem una dinàmica de trivialització i simplificació dels temes complexos que porta a substituir el criteri i el coneixement per una opinió acrítica i, sovint, apriorística. La darrera reunió de la COP21 a París de desembre de 2015 ens confirma inequívocament que l’amenaça sistèmica del canvi climàtic ens porta cap a un procés de transició energètica sense precedents per arribar, durant les properes dècades, a una societat descarbonitzada.

Les implicacions socials, econòmiques, de tota mena, d’aquest repte contemporani generen la necessitat d’iniciar en el si de la societat catalana una debat en profunditat sobre la qüestió energètica. I amb aquesta finalitat ens proposem, com a primer pas, una tertúlia regular sota el títol genèric “Energia i Societat”.

Una reflexió oberta a tothom, multidisciplinària, que fugi dels apriorismes i fonamentada en l’esperit crític i el mètode científic estès al conjunt de la societat. No es pretén donar respostes, sinó incitar un debat crític des del convenciment que el primer pas per resoldre un problema es formular-lo correctament.