PRESENTACIÓ DE LA CONVERSA

Energia i Societat és un espai de debat regular al voltant d'un sopar, iniciat el juny del 2016. En format tertúlia sobre una temàtica d’actualitat es compta amb un convidat rellevant que presenta la qüestió per passar, a continuació, al debat.

La tertúlia està oberta a tots els interessats, que hi participen a títol personal. Cal inscriure-s’hi prèviament i abonar al moment el cost del sopar per agilitzar el procés i garantir un ordre d’inscripció rigorós. La durada prevista sol ser de 2h 30m. Hi ha poques regles, però estrictes: puntualitat, evitar converses paral·leles i promoure les intervencions curtes i concretes per part dels assistents, a més de les habituals a nivell de respecte a totes les opinions expressades. L'opinió dels convidats no reflexa la dels organitzadors de la tertúlia. La tertúlia s'ha fet sempre sobre la regla de confidencialitat dels comentaris de Chatman House.

En aquest periode de restriccions de diferent grau al contacte social i a l'ús dels espais de restauració, programarem una sèrie de Converses al voltant de temes d'interès, que tindran regles de participació diferents. Més avall us en donem detalls.

____________________________________________________________________________________

TEMA DEL DIA 3 DE FEBRER DE 2022

CONDICIONA LA TRANSICIÓ ECOLÒGICA L'ÚS DEL PIB COM A INDICADOR DE SUPERACIÓ CONTINU L'ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS DE LA TRANSICI´Ó ECOLÒGICA?

N'hi ha prou avui en dia amb el PIB com a instrument de mesura? Podem amb ell mesurar les conseqüències globals del creixement econòmic? En el mon econòmic s'ha sacralitzat l'instrument crematístic del PIB com a gran tòtem per deduir l'evolució econòmica, sense pensar en les variables biofísiques que permeten aquest creixement. No hi ha dubte que disposem d'un indicador potent, el PIB, explicatiu, de gran utilitat: sobretot a la gènesi de la seva formació a l’etapa moderna, quan Simon Kuznets, que ja va advertir contra l’ús del PIB com a mesura de benestar, el va idear a la dècada de 1930.

Ara bé, la mesura estrictament monetària del creixement econòmic és insuficient davant de nous reptes com els derivats del canvi climàtic, quan l’objectiu se centra a detectar i mitigar quins impactes –o externalitats negatives– produeix aquest creixement en vessants concrets: producció, consum, entorn. I sobretot quan aquestes conseqüències afecten de manera directa contextos físics, biològics, naturals. Aquest assumpte és de tal magnitud que fins i tot entitats ortodoxes, com els bancs centrals, hi estan entrant de forma decidida, atesa la incertesa –també financera– que presideix les conseqüències del canvi climàtic.

L'extracció continua de recursos naturals és clau, tota vegada que és l’element central que a llarg termini determinarà el destí de la humanitat. L’energia lliure que l’home pot aprofitar procedeix de dues fonts distintes: per un costat, de la quantitat d’energia dels dipòsits minerals continguts a la Terra; per altra, de les radiacions solars interceptades per ella. Dominem quasi enterament la dotació terrestre i la podríem gastar, en teoria, en un sol any; però no tenim control sobre el flux de la radiació solar.

Per tant, l’ús del PIB com aquest gran “tòtem” per deduir l’evolució econòmica i per mesurar el progrés dels països i de la humanitat, condiciona les decisions a prendre amb l’objectiu posat a la transició ecològica? Disposem d’altres instruments de mesura clars i útils? Quins nous instruments hi ha i quines implicacions té la hipotètica substitució del PIB? Com afectaria a individus, governs, empreses, mon financer, aquesta substitució?

Per parlar de tot això tindrem avui a Jordi Roca Jusmet, Catedràtic de la Universitat de Barcelona i director de la Revista de Economía Crítica, en un acte conjunt amb la Societat Catalana d’Economia de l’Institut d’Estudis Catalans. L’acte serà presentat pel catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona i president del Grup d'Economia Ecològica i Política Ambiental Joan Martínez Alier, i moderat pel periodista de TV3 Jordi Vilardell. Recordeu que rebreu el link per entrar-hi el mateix dia, dues vegades: una a les 15h 30m i una altra a les 20h.

NOTA SOBRE LES CONVERSES DIGITALS ENERGIA I SOCIETAT:

Molts de vosaltres coneixeu els Sopars Tertúlia que durant més de 5 anys, 50 sessions i 1.500 assistents acumulats ens han permès aproximar-nos a la realitat de la transició energètica des de visions multidisciplinars. La situació actual ens obliga a aturar aquest format. Però no la iniciativa i la voluntat d’enriquir el debat de la transició energètica. Per això, ens adaptem i us proposem les “Converses Digitals”.

Malgrat no veure’ns cara a cara –i ho trobarem a faltar-, podrem gaudir d’algunes avantatges: més disponibilitat de ponents i co-tertulians, podent comptar amb convidats que abans no ens podíem permetre; més facilitat de participació, sobretot pels que no viuen a Barcelona, i... menys empremta de carboni! –tot i que mereixeria calcular bé l’impacte del món digital-.

En una època en que alguns diuen que ens haurem d’acostumar a “l’abundància frugal” , desitgem que aquesta format us agradi i poder comptar amb la vostra participació.

Informació pràctica:

- Cal inscriure’s a través del portal Eventbrite, malgrat que ara no té cost.

- Tots els inscrits rebreu un enllaç a la plataforma Zoom per poder-hi accedir.

- Es convoca a les nou del vespre puntual fins a dos quarts d’onze.

- La sala digital s’obre a les 20.30. Això permetrà resoldre tots els dubtes tècnics sobre la connexió que pugueu tenir. Us recomanem que reinicieu l’ordinador abans de començar i que feu servir navegadors com Chrome o Firefox per una bona connexió. D'altra banda, com alguns ens vareu comentar la darrera vegada, podeu aprofitar per xatejar amb qui també estigui ja present a la sala a aquella hora. NO HI HAURÀ NI CERVESA NI PATATES NI OLIVES!

- Us recomanem que quan entreu comproveu que el vostre dispositiu té el vostre nom. En cas contrari, podeu personalitzar el nom que apareixerà en pantalla durant la conversa. Això facilita la identificació, tan a efectes del xat previ com pel torn de preguntes posterior. Per fer-ho, accediu als tres puntets que surten a la part inferior esquerra de la pantalla on surt la vostra imatge i cliqueu a "Rename"

- Els primers 30 minuts es centraran en la intervenció del convidat/s.

- Posteriorment es donarà peu a les preguntes que s’hauran d’enviar a través del Xat de la pròpia plataforma Zoom. Des de la moderació s’intentarà fer un exercici d’agrupar preguntes per temàtiques i fusionar-les si convé.

- Com bé sabeu, la regla de les tertúlies per promoure el debat i la lliure participació és la coneguda com Chatham House < https://www.chathamhouse.org/chatham-house-rule# >. El format digital obliga a adaptar-la i apel·lem a la responsabilitat de cadascú de nosaltres per mantenir l’anonimat de les persones que contribueixen. Us recordem que la participació és sempre a títol personal i no en representació de cap organització. L’esdeveniment no es pot gravar sota cap concepte.

Salutacions, Energia i Societat

_____________________________________________________________________________________________________

MANIFEST DE LA TERTÚLIA

El tema energètic es una qüestió d’estat al que la majoria dels països del nostre entorn confereixen el màxim nivell de prioritat estratègica en l’acció de govern.

Al cap i a la fi, energia és la capacitat de realitzar un treball, de conferir moviment, modificar la temperatura o transformar la matèria. Considerem per un moment el profund significat que aquestes paraules tenen per a l’economia, la política industrial, el benestar i la plena sobirania d’un país.

Per a una societat industrial com la nostra els recursos energètics no són un tipus més de matèria primera: constitueixen una categoria a part. No només perquè són els que fan possible tota l’activitat econòmica, sinó perquè, a més, les regles que governen el comportament d’altres matèries primeres no poden ser aplicades de forma simplista. “Power is power”, que ve a dir que l’energia (i la potència) és poder o, en altres paraules, que energia i geopolítica són les dues cares d’una mateixa moneda

Al seu llibre, “Small is Beautiful”, Schumacher comenta: “És impossible obviar el problema de l’energia. És impossible exagerar la seva centralitat.(...). Mentre hi ha prou energia primària –a preus tolerables- no existeix cap raó per pensar que qualsevol coll d’ampolla en el subministrament d’una altra matèria primera no pugui ser superat o eludit. D’altra banda, una escassetat d’energia primària comportaria una caiguda tal de la demanda de la majoria d’altres productes que seria molt poc probable que se suscités qualsevol problema d’escassetat respecte a aquests últims”.

Un dels errors bàsics del pensament econòmic predominant és precisament analitzar els recursos energètics com si fossin matèries primeres similars a qualsevol altra. L’energia segueix el dictat de lleis pròpies, molt diferents de les normes que regeixen les activitats econòmiques en creixement continu. Provar de predir l’economia de l’energia sense fer atenció als límits i a les lleis de la termodinàmica és un absurd. I malgrat tot això, parlem poc d’energia.

Als països desenvolupats, l'energia és present en tot el que ens envolta. I resulta sorprenent que sent un element vital en pràcticament tots els aspectes de les nostres vides no li dediquem una atenció més àmplia i continuada. Gairebé mai no ens aturem a reflexionar sobre el paper fonamental que l'energia exerceix a les nostres vides.

Dissortadament, cal una interrupció del subministrament o un augment de preus perquè el tema de l'energia susciti un cert interès, no sols entre l'opinió pública sinó, el que és pitjor, entre bona part de la classe política. I és que al món dels serveis de l'energia tot succeeix de forma tan aparentment simple i automàtica que només una contrarietat desperta la nostra atenció.

Què s’entreveu a l’horitzó energètic i quins són els principals desafiaments que hem d’encarar en les pròximes dècades? Peter Voser, ex-director executiu de Royal Dutch Shell planteja una sèrie de reptes, íntimament relacionats entre si, de manera que no és possible provar de resoldre’ls tots separadament. En primer lloc, destaca el trilema de les “3E” “energy-economy-ecology” en funció del qual podem interpretar les prioritats de les diferents polítiques energètiques atès que no podem maximitzar les tres variables alhora. Voser planteja també un segon trilema, el de les “3A” “availability-accessibility-acceptability”, que es refereix a la importància de no pensar només en el recurs, sinó en la tecnologia adequada per aprofitar-la i que ho sigui en termes acceptables per la societat.

Aquests reptes s’han d’afrontar en un context d’augment demogràfic i d’acceleració de l’economia amb implicacions també sobre la producció d’aliments (a on pot competir amb la producció de biocombustibles) i l’accés a l’aigua (també necessària en el procés de transformació energètica, especialment en el cas de petroli i gas no convencionals).

Estem davant, doncs, d’una perspectiva realment complexa, més enllà del fenomen tecnològic pròpiament, i en ple procés de canvi accelerat. I davant d’això, sovint trobem una dinàmica de trivialització i simplificació dels temes complexos que porta a substituir el criteri i el coneixement per una opinió acrítica i, sovint, apriorística. La darrera reunió de la COP21 a París de desembre de 2015 ens confirma inequívocament que l’amenaça sistèmica del canvi climàtic ens porta cap a un procés de transició energètica sense precedents per arribar, durant les properes dècades, a una societat descarbonitzada.

Les implicacions socials, econòmiques, de tota mena, d’aquest repte contemporani generen la necessitat d’iniciar en el si de la societat catalana una debat en profunditat sobre la qüestió energètica. I amb aquesta finalitat ens proposem, com a primer pas, una tertúlia regular sota el títol genèric “Energia i Societat”.

Una reflexió oberta a tothom, multidisciplinària, que fugi dels apriorismes i fonamentada en l’esperit crític i el mètode científic estès al conjunt de la societat. No es pretén donar respostes, sinó incitar un debat crític des del convenciment que el primer pas per resoldre un problema es formular-lo correctament.