PRESENTACIÓ DE LA CONVERSA

Energia i Societat és un espai de debat regular al voltant d'un sopar, iniciat el juny del 2016. En format tertúlia sobre una temàtica d’actualitat es compta amb un convidat rellevant que presenta la qüestió per passar, a continuació, al debat.

La tertúlia està oberta a tots els interessats, que hi participen a títol personal. Cal inscriure-s’hi prèviament i abonar al moment el cost del sopar per agilitzar el procés i garantir un ordre d’inscripció rigorós. La durada prevista sol ser de 2h 30m. Hi ha poques regles, però estrictes: puntualitat, evitar converses paral·leles i promoure les intervencions curtes i concretes per part dels assistents, a més de les habituals a nivell de respecte a totes les opinions expressades. L'opinió dels convidats no reflexa la dels organitzadors de la tertúlia. La tertúlia s'ha fet sempre sobre la regla de confidencialitat dels comentaris de Chatman House.

En aquest periode de restriccions de diferent grau al contacte social i a l'ús dels espais de restauració, programarem una sèrie de Converses al voltant de temes d'interès, que tindran regles de participació diferents. Més avall us en donem detalls.

____________________________________________________________________________________

TEMA DEL DIA 31 DE MAIG: TRANSICIÓ FERROVIÀRIA I TRANSICIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA

La UE va establir en una Directiva de l’any 2014 que l’objectiu de la participació del ferrocarril en el transport de mercaderies (Tones per Kilòmetre) havia de ser del 30 % l’any 2030 i del 50 % el 2050, amb l’objectiu de reduir d’una manera molt important el consum de combustible fòssil al mon del transport. Actualment, aquest percentatge és del 17 %, encara que a Alemanya és del 23 %. A Espanya és del 2 %, amb l’agreujant de que el sistema no interactua amb l’europeu.

L’eficiència d’un vagó de càrrega versus el camió és entre 4 i 8 vegades més gran; aquesta avantatge es dona també en la comparació entre transport de viatgers per ferrocarril o en vehicle privat i entre l’alta velocitat i l’avió en distàncies curtes i mitjanes. Però la substitució topa amb grans resistències, donat que les externalitzacions negatives del transport en camió, cotxe o de l’avió estan poc o gens incorporades al cost i a que la substitució representa elements d’inversió molt notables, afectacions al territori, a l’urbanisme de les ciutats, canvis culturals, etc. Però la Unió Europea ho veu clar i hi ha un pla de substitució que tira endavant.

Una societat ben connectada amb xarxes de transport eficients i no contaminants és una societat que pot encarar molt millor els reptes de la descarbonització, una societat que treu pressió sobre els centres urbans mitjançant una realitat multipolar i descentralitzada sense perdre l’eficiència, una societat més còmode pels seus habitants.

Quina és la situació a Espanya i a Catalunya i quines les perspectives? Quines accions s’estan prenent i quines s’estan deixant de prendre? Fins a on representa un escull gairebé insalvable l’ample de banda espanyol? Hi ha solucions màgiques que permetin un canvi sense canviar-ho tot? Si no hi son, quines solucions es plantegen o es podrien plantejar? Quins son els colls d’ampolla que dificulten una xarxa de regionals/rodalies eficient? Es un problema tan sols d’inversió? (que també, clar). A Barcelona hi ha un “tap” en forma de túnels que tenen una capacitat notablement inferior a la necessària i que provoca disfuncions molt grans a tota la xarxa: hi ha solucions? Perquè no es duen a terme? Disposa el govern de la Generalitat d'un pla per afrontar el repte? Tenim el problema a Catalunya o és a Madrid? Fins a quin punt és possible pretendre que el funcionament independent de la xarxa de FGC i la d’Adif, com si fossin dos mons que poden optimitzar-se per separat donant-se l’esquena, pot donar com a resultat quelcom que no sigui una solució manifestament subòptima i que impossibilita solucionar els problemes de fons? Es pot arribar a que Catalunya sigui una societat en la que es pugui viure a Vic, Manresa, Granollers, Mataró, Vilafranca o Vilanova estant quasi a la mateixa distància temporal dels avantatges de la gran ciutat que els que viuen al Poble Nou o al Guinardó? Està l’urbanisme preveient pels propers trenta o quaranta anys les reserves de sol per afrontar les necessitats a les que ens porten els objectius de la UE?

Santiago Montero, un dels nostres contertulis habituals, i Carles Viader han estudiat el problema i aporten un diagnòstic molt acurat que ja ha estat presentat a diferents fòrums de debat i als governs català i central, i que han publicat al seu llibre “Ideas para la transición ferroviària en Catalunya: movilidad, urbanismo y vivienda”, i ens donaran la seva opinió sobre tots aquests aspectes. Santiago Montero és enginyer industrial i ha dedicat la seva vida professional als camps de la logística, distribució siderúrgica, enginyeria d’instal·lacions i construcció, entre altres. Carles Viader és enginyer de camins, resideix a Londres on treballa com a assessor del sistema ferroviari anglès i gestiona diversos projectes pels agents ferroviaris dels països escandinaus (xarxa bàltica d’alta velocitat i mercaderies)

Us esperem a aquesta primera sessió el proper dia 31 a les 21h a la plataforma Zoom.

Recordeu que rebreu el link per entrar-hi el mateix dia, dues vegades: una a les 15h 30m i una altra a les 20h.

NOTA SOBRE LES CONVERSES DIGITALS ENERGIA I SOCIETAT:

Molts de vosaltres coneixeu els Sopars Tertúlia que durant més de 5 anys, 50 sessions i 1.500 assistents acumulats ens han permès aproximar-nos a la realitat de la transició energètica des de visions multidisciplinars. La situació actual ens obliga a aturar aquest format. Però no la iniciativa i la voluntat d’enriquir el debat de la transició energètica. Per això, ens adaptem i us proposem les “Converses Digitals”.

Malgrat no veure’ns cara a cara –i ho trobarem a faltar-, podrem gaudir d’algunes avantatges: més disponibilitat de ponents i co-tertulians, podent comptar amb convidats que abans no ens podíem permetre; més facilitat de participació, sobretot pels que no viuen a Barcelona, i... menys empremta de carboni! –tot i que mereixeria calcular bé l’impacte del món digital-.

En una època en que alguns diuen que ens haurem d’acostumar a “l’abundància frugal” , desitgem que aquesta format us agradi i poder comptar amb la vostra participació.

Informació pràctica:

- Cal inscriure’s a través del portal Eventbrite, malgrat que ara no té cost.

- Tots els inscrits rebreu un enllaç a la plataforma Zoom per poder-hi accedir.

- Es convoca a les nou del vespre puntual fins a dos quarts d’onze.

- La sala digital s’obre a les 20.30. Això permetrà resoldre tots els dubtes tècnics sobre la connexió que pugueu tenir. Us recomanem que reinicieu l’ordinador abans de començar i que feu servir navegadors com Chrome o Firefox per una bona connexió. D'altra banda, com alguns ens vareu comentar la darrera vegada, podeu aprofitar per xatejar amb qui també estigui ja present a la sala a aquella hora. NO HI HAURÀ NI CERVESA NI PATATES NI OLIVES!

- Us recomanem que quan entreu comproveu que el vostre dispositiu té el vostre nom. En cas contrari, podeu personalitzar el nom que apareixerà en pantalla durant la conversa. Això facilita la identificació, tan a efectes del xat previ com pel torn de preguntes posterior. Per fer-ho, accediu als tres puntets que surten a la part inferior esquerra de la pantalla on surt la vostra imatge i cliqueu a "Rename"

- Els primers 30 minuts es centraran en la intervenció del convidat/s.

- Posteriorment es donarà peu a les preguntes que s’hauran d’enviar a través del Xat de la pròpia plataforma Zoom. Des de la moderació s’intentarà fer un exercici d’agrupar preguntes per temàtiques i fusionar-les si convé.

- Com bé sabeu, la regla de les tertúlies per promoure el debat i la lliure participació és la coneguda com Chatham House < https://www.chathamhouse.org/chatham-house-rule# >. El format digital obliga a adaptar-la i apel·lem a la responsabilitat de cadascú de nosaltres per mantenir l’anonimat de les persones que contribueixen. Us recordem que la participació és sempre a títol personal i no en representació de cap organització. L’esdeveniment no es pot gravar sota cap concepte.

Salutacions, Energia i Societat

_____________________________________________________________________________________________________

MANIFEST DE LA TERTÚLIA

El tema energètic es una qüestió d’estat al que la majoria dels països del nostre entorn confereixen el màxim nivell de prioritat estratègica en l’acció de govern.

Al cap i a la fi, energia és la capacitat de realitzar un treball, de conferir moviment, modificar la temperatura o transformar la matèria. Considerem per un moment el profund significat que aquestes paraules tenen per a l’economia, la política industrial, el benestar i la plena sobirania d’un país.

Per a una societat industrial com la nostra els recursos energètics no són un tipus més de matèria primera: constitueixen una categoria a part. No només perquè són els que fan possible tota l’activitat econòmica, sinó perquè, a més, les regles que governen el comportament d’altres matèries primeres no poden ser aplicades de forma simplista. “Power is power”, que ve a dir que l’energia (i la potència) és poder o, en altres paraules, que energia i geopolítica són les dues cares d’una mateixa moneda

Al seu llibre, “Small is Beautiful”, Schumacher comenta: “És impossible obviar el problema de l’energia. És impossible exagerar la seva centralitat.(...). Mentre hi ha prou energia primària –a preus tolerables- no existeix cap raó per pensar que qualsevol coll d’ampolla en el subministrament d’una altra matèria primera no pugui ser superat o eludit. D’altra banda, una escassetat d’energia primària comportaria una caiguda tal de la demanda de la majoria d’altres productes que seria molt poc probable que se suscités qualsevol problema d’escassetat respecte a aquests últims”.

Un dels errors bàsics del pensament econòmic predominant és precisament analitzar els recursos energètics com si fossin matèries primeres similars a qualsevol altra. L’energia segueix el dictat de lleis pròpies, molt diferents de les normes que regeixen les activitats econòmiques en creixement continu. Provar de predir l’economia de l’energia sense fer atenció als límits i a les lleis de la termodinàmica és un absurd. I malgrat tot això, parlem poc d’energia.

Als països desenvolupats, l'energia és present en tot el que ens envolta. I resulta sorprenent que sent un element vital en pràcticament tots els aspectes de les nostres vides no li dediquem una atenció més àmplia i continuada. Gairebé mai no ens aturem a reflexionar sobre el paper fonamental que l'energia exerceix a les nostres vides.

Dissortadament, cal una interrupció del subministrament o un augment de preus perquè el tema de l'energia susciti un cert interès, no sols entre l'opinió pública sinó, el que és pitjor, entre bona part de la classe política. I és que al món dels serveis de l'energia tot succeeix de forma tan aparentment simple i automàtica que només una contrarietat desperta la nostra atenció.

Què s’entreveu a l’horitzó energètic i quins són els principals desafiaments que hem d’encarar en les pròximes dècades? Peter Voser, ex-director executiu de Royal Dutch Shell planteja una sèrie de reptes, íntimament relacionats entre si, de manera que no és possible provar de resoldre’ls tots separadament. En primer lloc, destaca el trilema de les “3E” “energy-economy-ecology” en funció del qual podem interpretar les prioritats de les diferents polítiques energètiques atès que no podem maximitzar les tres variables alhora. Voser planteja també un segon trilema, el de les “3A” “availability-accessibility-acceptability”, que es refereix a la importància de no pensar només en el recurs, sinó en la tecnologia adequada per aprofitar-la i que ho sigui en termes acceptables per la societat.

Aquests reptes s’han d’afrontar en un context d’augment demogràfic i d’acceleració de l’economia amb implicacions també sobre la producció d’aliments (a on pot competir amb la producció de biocombustibles) i l’accés a l’aigua (també necessària en el procés de transformació energètica, especialment en el cas de petroli i gas no convencionals).

Estem davant, doncs, d’una perspectiva realment complexa, més enllà del fenomen tecnològic pròpiament, i en ple procés de canvi accelerat. I davant d’això, sovint trobem una dinàmica de trivialització i simplificació dels temes complexos que porta a substituir el criteri i el coneixement per una opinió acrítica i, sovint, apriorística. La darrera reunió de la COP21 a París de desembre de 2015 ens confirma inequívocament que l’amenaça sistèmica del canvi climàtic ens porta cap a un procés de transició energètica sense precedents per arribar, durant les properes dècades, a una societat descarbonitzada.

Les implicacions socials, econòmiques, de tota mena, d’aquest repte contemporani generen la necessitat d’iniciar en el si de la societat catalana una debat en profunditat sobre la qüestió energètica. I amb aquesta finalitat ens proposem, com a primer pas, una tertúlia regular sota el títol genèric “Energia i Societat”.

Una reflexió oberta a tothom, multidisciplinària, que fugi dels apriorismes i fonamentada en l’esperit crític i el mètode científic estès al conjunt de la societat. No es pretén donar respostes, sinó incitar un debat crític des del convenciment que el primer pas per resoldre un problema es formular-lo correctament.