Curs "Grans moments del pensament contemporani"

PROGRAMACIÓ DEL CURS

• 26 d’abril - Els mestres de la sospita: Marx, Nietzsche i Freud. A càrrec de Francesc Torralba. Hi ha pensadors que adquireixen la categoria d’esdeveniment, perquè després d’ells la tasca de pensar es transforma radicalment. Pensar la història, Déu, l’home o la llibertat després dels mestres de la sospita és un exercici altament suggerent. Marx, Nietzsche i Freud fan trontollar els pilars de la civilització occidental: són els epicentres d’un moviment sísmic que transforma substantivament l’ordre de les coses. Res no podrà ser pensat com abans. Qui vulgui pensar a l’alçada del seu temps —fidel a les exigències de la contemporaneïtat— no podrà estalviar-se la feina de digerir lentament les seves obres, ni podrà eludir aquests grans interlocutors.

• 3 de maig - Pensar l’ésser amb Martin Heidegger. A càrrec de Jesús Adrián Escudero, professor de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des dels temps de Plató, la metafísica havia pensat l’ésser de les coses de manera objectiva i abstracta. Heidegger durà a terme una revolució filosòfica en pensar l’ésser humà com a Dasein, és a dir, com ésser autoconscient i projectat al món, fet que obrirà les portes a l’existencialisme. En aquesta sessió descobrirem el pensament de Heidegger i les implicacions que va tenir per la història de la filosofia.

• 10 de maig - El fracàs de la Il·lustració. L’Escola de Frankfurt: Adorno i Horkheimer. A càrrec de Gerard Vilar, professor de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona. El cientifisme i el positivisme dominants del segle XIX van acabar produint l’holocaust i les bombes nuclears de la Segona Guerra Mundial. Horroritzats davant aquest fet, els filòsofs de l’Escola de Frankfurt, Theodor W. Adorno i Max Horkheimer, es dedicaran a elaborar una crítica a la societat postindustrial, la tecnologia deshumanitzada, l’autoritarisme i la societat de consum que encara és aplicable a l’actualitat.

• 17 de maig - Wittgenstein i el naixement de la filosofia analítica. A càrrec de Josep Maria Terricabras, professor emèrit de Filosofia a la Universitat de Girona. La filosofia analítica és l’intent d’acostar filosofia i ciència a través d’un mètode que posa l’èmfasi en la claredat de l’exposició i en el rigor lògic dels arguments, donant molt protagonisme a la filosofia del llenguatge. Quin paper va tenir Wittgenstein en la consolidació d’aquest corrent i per què se’l considera un heterodox de la filosofia analítica?

• 24 de maig - El postestructuralisme: Foucault, Deleuze i Derrida. A càrrec de Juan Evaristo Valls Boix, professor a la Universitat Oberta de Catalunya. Després de la Segona Guerra Mundial els grans relats teòrics cauen pel seu propi pes. Això propicia l’arribada de la postmodernitat, però també del postestructuralisme, un moviment que problematitza la complexitat de les interrelacions dels textos i els significats i que es caracteritza per un rebuig de conceptes totalitzadors i essencialistes. En aquesta sessió descobrirem els pensadors més representatius d’aquest corrent.

• 31 de maig - Walter Benjamin: cultura, barbàrie i filosofia de la història. A càrrec de Paula Kuffer, professora de Pensament contemporani a la Universitat de Barcelona. Les tesis que apareixen a Sobre el concepte d’història (1940) de Walter Benjamin constitueixen un dels textos filosòfics i polítics més importants del segle XX. Dins del pensament revolucionari tal vegada sigui el document més significatiu des de Marx. Text enigmàtic, al·lusiu, fins i tot sibil·lí, el seu hermetisme és constel·lat d’imatges, d’al·legories, d’il·luminacions, sembrat de paradoxes estranyes, travessat d’intuïcions fulgurants que ens permeten replantejar-nos el sentit de la història i del paper que hi juguen la cultura i la barbàrie.

• 7 de juny - Hannah Arendt: la comprensió del present. A càrrec de Stefania Fantauzzi, investigadora del Seminari “Filosofia i Gènere” de la Universitat de Barcelona des del 2002 i del grup GAPP (Grup arendità de pensament i política)- Hannah Arendt, filòsofa alemanya d’origen jueu exiliada als Estats Units després de la Segona Guerra Mundial, ha estat una de les filòsofes més importants del segle XX per la originalitat del seu pensament polític i de la seva concepció de la condició humana. En aquesta sessió parlarem dels principals aspectes de la seva reflexió: totalitarisme, banalitat del mal, acció, revolució, desobediència civil…. Es tracta de temes que mostren la capacitat de la pensadora alemanya de parlar-nos amb un discurs que ens ajuda a plantejar-nos els reptes del nostre present.

• 14 de juny - Filosofies feministes del segle XX. A càrrec de Núria Miras Boronat, professora del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona. El segle XX serà el de l’eclosió de diferents corrents feministes que reivindicaran el pensament filosòfic femení i les pensadores menystingudes al llarg de la història. Des del moviment sufragista fins a El segon sexe de Simone de Beauvoir, passant per les relacions entre filosofia i gènere de la contemporaneïtat, en aquesta darrera sessió rellegirem la història de la filosofia des d’una òptica feminista.

IMPORTANT:

En el cas de voler seguir el curs virtualment, es recomana un nivell bàsic de competències digitals, principalment en navegació per Internet, ús del correu electrònic i d'eines de videoconferència. És imprescindible disposar d’un ordinador, tauleta o dispositiu mòbil, amb connexió a Internet.

Informació d’interès:

Curs setmanal d’1 h 30 min.

Horari: dimarts de 16:30 a 18 h

Inici: 26 d’abril de 2022

Final: 14 de juny de de 2022