Lourdes Santamaria Blasco (Muro del Comtat, 1959) és investigadora, artista plàstica i docent. És doctora cum laude per la Universitat Politècnica de València i des de 2005 és professora de Teoria dels Llenguatges en la Facultat de BBAA d’Altea, UMH, on imparteix Estudis de Gènere i Teoria Queer en el Grau i en el Màster MUECA: Màster Universitari en Estudis Culturals i Arts Visuals (perspectives feministes i cuir/queer).

Com a investigadora ha publicat els seus assajos en llibres, revistes i webs sobre estudis visuals i estudis culturals en l’art, cinema, literatura, còmics i massmèdia, analitzant, sempre des d’una perspectiva de gènere, des de l’art clàssic fins a la ciència-ficció i les cultures alternatives. En 2001 va rebre el premi de l’Associació de Crítics Catalans pels seus assajos "Historia de O´ppenheim" i "Salò-Sade. Una aproximación a la obra de Pier Paolo Pasolini".

La seua obra artística s’especialitza a desconstruir els discursos sobre gènere i sexualitat a través d’imatges on conflueixen el bell, el sinistre i el monstruós. Ha exposat en museus i galeries d’Espanya i en la Biennal d’Amman a Jordània (2018) amb el duet Lou et Syl i amb el grup Misenplis. Pertany al Grup d’investigació de la UMH, FIDEX: Figures de l’Excés i Polítiques del Cos, amb el qual ha realitzat un congrés, exposicions, catàlegs i llibres com "El aula invertida: estrategias pedagógicas y prácticas artísticas desde la diversidad sexual". Actualment col·labora en projectes d’I+D de la UV, UPV i UMH amb una intervenció titulada: T(è)cniqu(e)s inclusiv(e)s de Gèner(e)s.

—

Organitzat per la VI Biennal Internacional Dona i Cinema amb la col·laboració de l’Octubre CCC.