Carmen Laforet Díaz (Barcelona, 1921 - Majadahonda, 2004), l’any 1944, guanyà de manera inesperada el Premi Nadal de Literatura amb Nada, una ferotge crònica de la Barcelona de la postguerra des dels ulls d’Andrea, una estudiant de Filosofia i Lletres acabada d’arribar a la ciutat. Fins a quin punt és autobiogràfica aquesta novel·la? És desconcertant com construeix una atmosfera captivadora d’una dècada tan grisa. Laforet també cultivarà els gèneres de la novel·la, el relat i l’assaig, i guanyant premis, com el Nacional de Literatura (per La mujer nueva, 1955). Tot i que l’extensa carrera de l’autora, ens centrarem Nada, la seva obra més filosòfica.

El 200è aniversari del naixement de Charles Baudelaire (París, 1821-1867) és una bona oportunitat per presentar el seu vessant més conegut, per insistir després en allò que, de la seva vida i obra, encara pot ser interessant, atractiu i subversiu.

Enguany també es commemora el centenari de John Rawls (Baltimore, 1921 – Lexington, 2002). Ara ja farà 50 anys que a aquest filòsof nord-americà, aleshores justament a la cinquantena, li varen publicar A Theory of Justice, i des d’aleshores que pocs haurien gosat d’obviar-lo en analitzar la legitimitat de les estructures sociopolítiques de les democràcies liberals. Mirarem d’escatir fins a quin punt aital influència és justificable, i quant al seu propi pensament maldarem per oferir una exegesi dels principals textos que el recullen la qual vagi més enllà de l’estricta literalitat.

Núria Sara Miras Boronat és professora de filosofia política a la Universitat de Barcelona. Ha realitzat estances d’investigació al CSIC, a la Humboldt-Universität zu Berlin, a la Universität Leipzig i a la Università degli Studi di Parma. S’ha interessat per la relació entre política, joc i subjectivitat, col·laborant als volums publicats per Routledge Philosophy of Play (2013), Philosophical Perspectives on Play (2015) i Philosophy of Play as Life (2017). Actualment investiga diversos fenòmens relacionats amb la injustícia, l’opressió i l’exclusió social des d’una perspectiva feminista i interseccional. Ha estat codirectora del festival Barcelona Pensa (2016–2019) i coordina també la secció Frontisteri de la revista Compàs d’amalgama.

Carles José Mestre és professor associat de la Universitat de Barcelona. Imparteix assignatures de filosofia moral i política en estudis de grau i màster relatius a la Facultat de Filosofia. Doctor per la Universitat de Barcelona amb una tesi al voltant de la idea de mal moral en l’ètica aristotèlica. Participant en nombrosos congressos internacionals dedicats a estudis sobre nacionalisme. Col·laborador ocasional en premsa digital.

Xavier Bassas és filòsof, traductor i editor. Professor d'estudis francesos a la Universitat de Barcelona (bassas@ub.edu). Recentment ha publicat un assaig sobre Jacques Rancière. L'assaig de la igualtat (Gedisa, 2018); un diàleg amb el mateix Rancière sobre la política del llenguatge, El litigio de las palabras (NED, 2020); i ha coeditat, amb Laura Llevadot, un llibre col·lectiu titulat Pandémik (NED, 2021).

--

Aforament limitat: 30 persones / Activitat gratuïta amb inscripció prèvia / VIII Barcelona Pensa 2021