Hi ha qui espera el tren. Hi ha qui espera el canvi. Hi ha qui es desespera perquè no li creix la planta. Hi ha qui mira palplantada la roba bruta amuntegada. I una tortuga muntanyenca que somia en fer escalada.

Amb la delicadesa de qui veu ploure, la Dolça Alcanyís i la Clàudia Vicens teixeixen les mirades de diferents personatges que reflexionen, sovint sense adonar-se’n, dels aixoplucs de la quotidianitat humana.

Fitxa artistica:

Creació, interpretació i direcció: Dolça Alcanyís i Macias i Clàudia Vicens i Bartolí

Espai sonor: Pau Iribarne

Il·luminació: Víctor Figueroa

Mirada externa: Xicu Masó, Camille Latron, Eduard Molner i Sílvia Escuder.

Veu en off: Martí Segura

Comunicació: Marina Altimira Humet (xarxes), Víctor Figueroa (vídeo i fotografia) i Quim Gibert (fotografia)

Col·laboració: Faberllull (Olot) i Escola Universitària ERAM

Agraïments: Eloi Pérez, Diables de l’Onyar i La Carmanyola