Finestres - Celebrem: Predrag Matvejević i Josep Pla

Per celebrar que recentment LaBreu i Destino han recuperat, respectivament, Breviari mediterrani de Predrag Matvejević i Coses vistes: 1920-1925 de Josep Pla, reunim Xavier Pla i Bernat Reher en una conversa al voltant de dos llibres que volen copsar, des de dos punts de vista diferents, l'essència del caràcter mediterrani i català.

***

En les primeres pàgines del Breviari mediterrani, Matvejević diu: «Amb els diferents components del Mediterrani es forma, amb més o menys fortuna, un mosaic.» Aquest llibre ha estat definit de moltes maneres (tractat poètic i filosòfic, portolà, recull d’aforismes o de contes assagístics, crònica d’un viatge…). És tot això i també és un mosaic, un palimpsest desplegat o la reconstrucció d’una biblioteca. Però, sobretot, és un llibre de gènere inclassificable que a través d’una prosa rica i suggeridora i d’un estudi sobre la geografia física i humana, sobre la cartografia i sobre les llengües i les literatures del nostre mar intenta reconstruir la història d’una paraula: «Mediterrani».

Coses vistes conté algunes de les pàgines més memorables de Pla, que dècades més tard anirien a parar a El quadern gris, a La vida amarga o a altres volums de l’Obra Completa. Tots els trets característics de la seva literatura hi són presents: les descripcions de pobles i paisatges, les històries de persones singulars, els escrits sobre cuina, les narracions situades en diverses capitals europees i els retrats de personalitats del món de la cultura. La frescor de la llengua de Pla, que al seu dia va ser tot un revulsiu davant de l’encarcarament de la llengua literària més habitual, i la vivacitat captivadora del seu estil es perceben encara avui amb la mateixa intensitat que fa cent anys.

***

Xavier Pla (Girona, 1966) és professor de Literatura Catalana Contemporània de la Universitat de Girona, on dirigeix la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme. Es va doctorar en literatura comparada a la Université de Paris Sorbonne (Paris-IV) l'any 1996. Ha publicat els llibres Cor furtiu, biografia de Josep Pla (2024) Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària (1997), Simenon i la connexió catalana (2007) i El soldat de Baltimore. Assaigs sobre literatura i realitat en temps d’autoficció (2022). Ha editat volums col·lectius sobre figures com Marcel Proust, Jorge Semprún o Claudio Magris. El 2014 va editar i prologar La vida lenta. Notes per a tres diaris, un llibre inèdit que recull les anotacions de Josep Pla els anys 1956, 1957 i 1964. També ha tingut cura del manuscrit original català de la Història de la Segona República Espanyola (2020) i de l’antologia La inflació alemanya. Cròniques 1923-1924 (2023). El 2015 va rebre el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Bernat Reher (Mataró, 1999) és graduat en Humanitats per la UPF i en el màster de Gestió Cultural per la UOC. Actualment, és doctorand a la Universitat de Girona. Es dedica al teatre i el sector editorial, i escriu i dirigeix el pòdcast Mentrimentres.