PROGRAMA

J. N. Hummel (1778-1837)

Sonata en La major per a cello i piano, Op.104

I. Allegro amabile e grazioso

II. Romanza. Un poco adagio e con espressione

III. Rondo. Allegro vivace un poco

W. A. Mozart (1756-1791)

Fantasia en do menor per a piano sol, K475

L. v. Beethoven (1770-1827)

7 Variacions sobre “Bei Männern, welche Liebe fühlen” (de la Flauta Màgica) per a cello i piano, WoO46

J. N. Hummel (1778-1837)

Popurri per a cello i piano, Op. 95

Johann Nepomuk Hummel va ser considerat com un dels músics nadius més famosos de Bratislava (anomenat Pressburg en aquest moment). En el seu període, Hummel va ser aclamat com un dels millors pianistes, juntament amb artistes com W. A. Mozart i Beethoven. Les seves tres composicions per a violoncel difereixen entre si. La Sonata op. 104 és una bella peça romàntica primerenca, amb un bell segon moviment. Està clar que Hummel va ser de gran inspiració per a Chopin. En les Set variacions sobre el duet «BEI MÄNNERN, welche LIEBE FÜHLEN», de l’òpera La flauta màgica de W. A. Mozart, Beethoven fa d’aquestes set variacions la sèrie més interessant de les originades en un tema d’òpera, en 1801. L’elecció per a aquest duo instrumental resulta especialment adequat perquè les dues parts proclamen les virtuts de l’amor conjugal. Les variacions recorren diferents estats d’ànim passant alhora d’un segle a l’altre, del ritme dels balls cortesans del xviii al romanticisme del xix, sobretot en la quarta i sisena variació. El popurri era un gènere molt popular al segle xix. Era una naturalesa comuna per als compositors adoptar certes composicions i refer-les. Hummel va prendre una decisió intel·ligent i va triar a dos compositors molt populars: Mozart i Rossini. Va matar dos ocells d’un tret. Va usar música molt coneguda: les òperes de Mozart Don Giovanni i Entführung aus dem Serail, Les Noces de Figaro i Tancre de Rossini. La peça és veritablement virtuosa i exigent amb passatges que sonen molt “celístics” i d’altra banda, hi ha diversos passatges que ens recorden que l’autor era realment un pianista.

Johann Nepomuk Hummel fue considerado como uno de los músicos nativos más famosos de Bratislava (llamado Pressburg en ese momento). En su período, Hummel fue aclamado como uno de los mejores pianistas, junto con artistas como W. A. Mozart y L. van Beethoven. Sus tres composiciones para violonchelo difieren entre sí. La Sonata op. 104 es una hermosa pieza romántica temprana con un hermoso segundo movimiento. Está claro que Hummel fue de gran inspiración para Chopin. En las Siete variaciones sobre el dueto «BEI MÄNNERN, WELCHE LIEBE FÜHLEN», de la ópera “La flauta mágica” de W. A. Mozart, Beethoven hace de estas siete variaciones la serie más interesante de las originadas en un tema de ópera, en 1801. La elección para ese dúo instrumental resulta especialmente adecuado porqué las dos partes proclaman las virtudes del amor conyugal. Las variaciones recorren distintos estados de ánimo pasando a la vez de un siglo al otro, del ritmo de los bailes cortesanos del XVIII al romanticismo del XIX, sobre todo en la cuarta y sexta variación. El popurri era un género muy popular en el siglo XIX. Era una naturaleza común para los compositores adoptar ciertas composiciones y rehacerlas. Hummel tomó una decisión inteligente y eligió a dos compositores muy populares: Mozart y Rossini. Mató dos pájaros de un tiro. Usó música muy conocida: las óperas de Mozart Don Giovanni y Entfuhrung aus dem Serail, Les Noces de Figaro y Tancredi de Rossini. La pieza es verdaderamente virtuosa y exigente con toques de pasajes que suenan muy “celísticos y por otro lado, hay varios pasajes que nos recuerdan que el autor era realmente un pianista.

Johann Nepomuk Hummel était considéré comme l’un des musiciens natives les plus célèbres de Bratislava (appelé à l’époque Pressburg). En son temps, Hummel a été salué comme l’un des meilleurs pianistes, avec des artistes tels que Mozart et Beethoven. Ses trois compositions pour violoncelle diffèrent les unes des autres. La Sonate op. 104 est une belle pièce romantique précoce avec un beau deuxième mouvement. Il est clair que Hummel a été une grande inspiration pour Chopin. Dans les Sept Variations sur le duo «BEI MÄNNERN, welche LIEBE FÜHLEN», de l’opéra «La Flûte enchantée» de W. A. Mozart, Beethoven fait la série la plus intéressante de celles issues d’un thème d’opéra, en 1801. Le choix de ce duo instrumental est particulièrement approprié car les deux partenaires proclament les vertus de l’amour conjugal. Les variations couvrent des humeurs différentes, passant d’un siècle à l’autre, du rythme des danses courtoises du XVIIIe au romantisme du XIXe, notamment dans les quatrième et sixième variations. Le pot-pourri était un genre très populaire au 19e siècle. Il était courant pour les compositeurs d’adopter certaines compositions et de les refaire. Hummel a pris une sage décision et a choisi deux compositeurs très populaires: Mozart et Rossini. Il a tué deux oiseaux d’un coup. Il a utilisé une musique très connue: les opéras de Mozart Don Giovanni et Entführung aus dem Serail, Les Noces de Figaro et Tancredi de Rossini. La pièce est vraiment vertueuse et exigeante avec des touches de passages qui sonnent très «cellistiques» et d’autre part, il y a plusieurs passages qui nous rappellent que l’auteur était vraiment un pianiste.

Johann Nepomuk Hummel was considered to be one of the most famous musical -natives in Bratislava (called Pressburg at the time). In his period, Hummel was acclaimed as one of the greatest pianists, alongside with artists such as W. A. Mozart and L. van Beethoven. His three cello compositions differ from one another. Sonata op. 104 is a lovely early Romantic piece with beautiful second movement. It is clear that Hummel was of great inspiration for Chopin. At the Seven variations on the duet «BEI MÄNNERN, WELCHE LIEBE FÜHLEN», from the opera “The Magic Flute” of W.A. Mozart, Beethoven makes the most interesting series of those originated in an opera theme, in 1801. The choice for that instrumental duo is especially appropriate because the two parties proclaim the virtues of marital love. The variations go through different moods passing from one century to the next, from the rhythm of courtly dances from the 18th to the romanticism of the 19th, especially in the fourth and sixth variations. Potpourri was a very popular genre in the 19th century. It was common nature for composers to adopt certain compositions and remake them. Hummel made a clever choice and chose two very popular composers- Mozart and Rossini. He killed two birds with one stone. He used very well-known music- Mozart operas Don Giovanni and Entfuhrung aus dem Serail, Les Noces de Figaro and Rossini´s Tancredi. The piece is truly virtuosic and demanding with hints of passages which sound very “cellistic“- composer cooperates with cellist Nicolaus Kraft. On the other hand, there are several passages which remind us that the author was indeed a pianist.