Una comèdia excepcional (feta en temps excepcionals) sobre allò que estem disposats a fer per aquells que estimem.

Tens sis anys. La mare és a l’hospital. El pare diu que ha fet “alguna cosa estúpida”. Li costa ser feliç. De manera que comences a fer una llista de les coses excepcionals d’aquest món. Cadascuna de les coses que fan que la vida valgui la pena.

• El gelat

• Les pel·lis de Kung-Fu

• Cremar coses

• Riure tan fort que et surti llet pel nas

• Les grues de les obres

• Jo

La deixes al seu coixí. Saps que l’ha llegida perquè t’ha corregit l’ortografia. La llista no triga en tenir vida pròpia.

«La comèdia més divertida que veurà sobre la depressió». Així va titular The Guardian la crítica de Les coses excepcionals de Duncan Macmillan en l’estrena a Edimburg. Un èxit instantani que ha gaudit de nombroses produccions i premis. La versió catalana del text va a càrrec de Pau Roca, protagonista de muntatges tan aplaudits com Pulmons, una altra obra de Macmillan que fa uns anys vam poder veure a la Sala Beckett. Un monòleg hilarant i honest sobre el sentiment de culpa que creix quan sents que no has fet feliços els que estimes i t'estimen.

Fitxa artística:

Direcció i producció:

Sixto Paz Produccions

Repartiment:

Pau Roca

Autor:

Duncan Macmillan