Aunque hoy en día en el cine independiente predomina lo azaroso, la educación de nuestra mirada procede aún de aquellos grandes creadores de formas cinematográficas que diseñaron con maestría el arte de la puesta en escena desde el cálculo y el control. La aceptación e integración del azar delimita los dominios del autor a favor de una verdad que le trasciende y que espera ser revelada a través de cierta estrategias y dispositivos cinematográficos. Entre la educación del cálculo y la práctica con el azar, nuestras películas buscan una nueva identidad.

**********************

Tot i que avui dia al cinema independent hi predomina l’atzarós, l'educació de la nostra mirada procedeix encara d'aquells grans creadors de formes cinematogràfiques que van dissenyar amb mestratge l'art de la posada en escena des del càlcul i el control. L'acceptació i integració de l'atzar delimita els dominis de l'autor en favor d'una veritat que el transcendeix i que espera ser revelada a través de certes estratègies i dispositius cinematogràfics. Entre l'educació del càlcul i la pràctica amb l'atzar, les nostres pel·lícules busquen una nova identitat.

**********************

Although nowadays the perilous predominates in independent cinema, the education of our gaze still comes from those great creators of cinematographic forms who masterfully designed the art of mise-en-scène from calculation and control. The acceptance and integration of chance demarcates the author's domains in favour of a truth that transcends him and hopes to be revealed through certain cinematographic strategies and mechanisms. Between the education of calculus and the practice of chance, our films are looking for a new identity.