Fa uns 37 milions d’anys la Catalunya Central estava ocupada per un braç de mar obert a l’Atlàntic, però aquell golf allargat estava arribant a la seva fi, ja que els moviments continentals i altres raons van fer que es tanqués la seva comunicació amb els oceans. Aquell mar tancat, sota un clima calorós i sec, es va anar evaporant sense que les pluges compensessin l’aigua perduda; el mar es reduïa mentre pujava la concentració de sals, que van començar a precipitar, dipositant-se primer el guix, després la sal comuna i la sal potàssica. El que havia estat mar es va convertir en una plana de sal, però per poc temps, ja que els rius i rieres que baixaven de les muntanyes van anar dipositant sediments al damunt de la sal, que va quedar enterrada. Els materials que sedimentaven en aquella conca tancada s’assecaven i oxidaven pel contacte amb l’aire, prenent colors rogencs. S’anomenen “continentals” per no haver-se dipositat al mar, que és el més habitual. Resumim aquí els grans canvis en el mapa del nord de la Península Ibèrica.

Itinerari:

Sortida geològica pel terme de Collbató amb Josep M Mata i Josep Girabal

Cal confirmar la vostra assistència a la sortida mitjançant aquest formulari online.

Més informació

Al web del www.geoparc.cat .