L’atemporalitat és una qualitat difícil de conquistar, però en el cantant i compositor Steve Smyth adquireix tot el seu significat. Provinent de la costa sud d’Austràlia, l’itinerant vida d’Smyth l’ha portat per Austràlia, Europa, Amèrica del Nort i Àsia, obrint concerts d’artistes com The Killers, Ben Harper, Angus i Julia Stone, Lanie Lane o Howling Bells.

Essent ja molt jove es trasllada a Londres, on arriba a treballar amb Avi Buffalo i Sean Lennon. Absorbint tot tipus d’experiències que plasma en les seves cançons, Smyth destil•la un directe viu i devastador. Amb un ampli registre vocal i una posta en escena a mig camí entre el gospel i el punk, la veu empapada en bourbon amb textura de Lousiana és capaç d’elevar-se als cels amb la dolçor de Roy Orbinson i de precipitar-se als inferns en una barreja perfecte entre Jeff Buckley i Tom Waits. Amb el seu power trio ha trepitjat escenaris i festivals de tot el món, el Blues Fest Byron Bay (Australia), el Blue Moon Festival (Holanda), el FIB o Low Festival (Espanya), i això només per citar-ne alguns.

Els directes d’Steve Smyth són una barreja de visceralitat i dolçor íntima. El seu magnetisme i presència atrapen l’espectador des del primer acord i fins arribar a l’última nota que surt dels seus llavis, ocults en una barba i un bigoti dalinià.