La interseccionalitat és un dels conceptes clau del feminisme contemporani. Forjada en el si del feminisme negre estatunidenc (Combahee River Collective, Kimberlé Crenshaw, Angela Davis, Patricia Hill Collins, entre d’altres) la interseccionalitat és un estri d’anàlisi de les relacions de dominació, un enfocament teòric, metodològic i polític que explica les desigualtats a través de la confluència i la superposició de múltiples opressions i també una aproximació al feminisme cada cop més en extensa, l’anomenat "feminisme interseccional". En aquesta taula ens proposem de parlar sobre els usos de la interseccionalitat en els diferents àmbits, sobre les seves potencialitats, les seves variants i també sobre els seus límits i punts cecs.

Florencia González-Brizuela és doctora en dret i ciències polítiques per la Universitat de Barcelona, forma part del Seminari de Filosofia i GRC Àrea de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals. Les seves línies de recerca són els drets humans, feminismes, antiracisme i drets de les dones. Imparteix xerrades, tallers i seminaris sobre lluites indígenes a Amèrica Llatina, feminismes, interculturalitat, antiracisme i interseccionalitat. Forma part de la Adhesiva, espai de trobada i acció, una entitat de formació per participar en les Brigades d’Observació de Drets Humans a Chiapas (Mèxic) i de la Casa Iberoamericana de la Mujer, un col·lectiu feminista antiracista, on s’hi treballen les diferent formes de violència que han d’afrontar les dones en processos migratoris. És coautora del llibre Descentrar la mirada para ampliar la visión. Reflexiones en torno a los movimientos sociales desde una perspectiva feminista antirracista (Premi Descontrol, 2018) i participa de l’obra col·lectiva Acá soy la que se fue. Relatos sudakas en la Europa fortaleza (Tictac, 2019).

Maria Rodó-Zárate és activista feminista i doctora en geografia, actualment és professora Serra Húnter a la Universitat de Barcelona i membre del grup de recerca GREDI. El seu treball se centra en l'estudi de les desigualtats socials des d'una perspectiva interseccional, espacial i emocional aplicada a qüestions com el dret a la ciutat, la violència de gènere o la LGTBIfobia. És autora de Interseccionalitat. Desigualtats, llocs i emocions (Tigre de paper, 2021), coautora de Rebels amb causa: manifest juvenil contra el poder adult (Tigre de Paper, 2014) i coeditora de Terra de ningú. Perspectives feministes sobre la independència (Pol·len edicions, 2018).

Núria Sara Miras Boronat és professora de filosofia política a la Universitat de Barcelona. Ha realitzat estances d’investigació al CSIC, a la Humboldt-Universität zu Berlin, a la Universität Leipzig i a la Università degli Studi di Parma. S’ha interessat per la relació entre política, joc i subjectivitat, col·laborant als volums publicats per Routledge Philosophy of Play (2013), Philosophical Perspectives on Play (2015) i Philosophy of Play as Life (2017). Actualment investiga diversos fenòmens relacionats amb la injustícia, l’opressió i l’exclusió social des d’una perspectiva feminista i interseccional. Ha estat codirectora del festival Barcelona Pensa (2016–2019) i coordina també la secció Frontisteri de la revista Compàs d’amalgama.

--

Aforament: 35 persones / Activitat gratuïta amb registre previ / VIII Barcelona Pensa 2021