A principis d’estiu del 2019, l’entitat Casino Prado de Sitges li proposa a la Mercè Comes de participar en el Festival DONA, art en femení. Immediatament, la desbordant imaginació de la Comes es posa en marxa....

Li volta pel cap la idea de fer una obra de teatre amb l’únic objectiu de fer passar una bona estona al públic. Li venen a la ment expressions, anècdotes i situacions còmiques, viscudes en primera persona o agafades en préstec del seu cercle d’amistats, que li han fet passar molt bones estones. I es va posar a escriure. Tot apuntava que havia de ser un monòleg, però poc temps després, contacta amb la Rosa Andreu per acompanyar-la a l’escenari. I comencen les reunions de treball als jardins del Prado.

L'experiència va ser acollida amb entusiasme pel públic i la proposta es va convertir en la llavor que donaria pas a l'espectacle "Vida de peix...sense espines!" que fa la seva presentació "por todo lo alto" amb l'aspiració de fer tot el territori de nord a sud i d'est a oest .... i pot ser també Andorra.

Amb un llenguatge directe i natural, irònic i divertit dues dones, la Marcia i la Llúcia, conversen en una sala d’espera, d’una consulta qualsevol. Aquestes converses, que aparentment són per passar l'estona, van derivant cap a situacions més complexes. Són converses surrealistes i, de vegades, reals com la vida mateixa: la vida de la Marcia i la Llúcia.