Fa gairebé una dècada que Pia Sommer desenvolupa treballs en silenci que donen compte d'una activitat plàstica en la qual s'assumeixen unes transferències relacionades a la imatge i al so. L'exposició presenta diverses dimensions o estats que s'entreteixeixen: poesia, pintura, instal·lació, objecte i espai acústic. Aquests moviments escripturals, pictòrics, gràfics, casualment escultòrics i de traspàs visiu, recauen en l'argument dels aparents estats de deriva que solen repetir-se en les recerques i el fer artístic de la creadora multidisciplinària.

«TRANSFER» prové d'una comprensió natural de les condicions humanes de creació i llibertat; obre un marc d'exploració cap a les diverses relacions que hi ha entre les transferències del visible a l'invisible, del present a l'absent, de la mirada llunyana per a crear proximitat o del treball amb la fantasmagoria de la imatge que suposa una especialitat impalpable i incerta del que veiem i escoltem. Tècniques com el frottage, pintura vetllada, traspassos solars, escultura trencada i digitació musical, es desmaquillen de les velles caselles de l'art per a oferir una proposta complexa en la seva senzillesa, sumant des de peces bidimensionals fins a construccions espacials.

El material de producció en la seva majoria és el paper. Lloc que habita l'obra de l'artista des de el seu fer poètic. D'aquí neixen les exploracions fonamentals per a comprendre perquè se li fa tan essencial patir aquells estats de transformació de la matèria que la circumda. Les correspondències de cartes, l'escriptura experimental, l'atzar d'el sol o qualsevol acte dissemblant a aquesta realitat, contenen aquesta càrrega poètica de les coses: el dolor davant un món que es fragmenta sobre l'estat de passivitat, que es manifesta en la seva sort de l'invisible i que va a quedar fora de l'abast d'una mirada domesticada.

L'exposició està dedicada a l'artista i educador Pep Montoya, junta treballs que obren un recorregut més enllà de les formes, cap a un espai dedicat a la contemplació i al silenci, a l'ontologia del llenguatge i l'espontaneïtat de l'acte. Així com es diria que era Pep, un ser disposat a nous estats de transformació dels elements humans i artístics, molt obert a la sorpresa, que és la que finalment comporta les transferències del diàleg cap a l'art i la vida. "Seguim".

Una exposició coproduïda amb M|A|C (Mataró Art Contemporani).