SEAT és un exemple emblemàtic de l’arquitectura corporativa que es va realitzar a Barcelona en les dècades de 1950 i 1960. L’amplitud del programa, que abastava la planta de la Zona Franca, el barri per a una part dels seus treballadors, i els centres de formació , administració, exposició i venda dels vehicles parla de la intenció de desplegar una imatge construïda amb cura. En aquest marc, els Menjadors de l’empresa, realitzats per Ortiz-Echague i Echaide són un edifici singular per ser el primer a Espanya a utilitzar àmpliament l’estructura d’alumini, procedent de la indústria aeronàutica, i en aquest cas utilitzada per suplir les deficiències del terreny. El resultat és una peça d’arquitectura poc coneguda però de gran interès tant per la intenció de “humanitzar” el dur entorn de treball de la fàbrica d’automòbils, com posar de manifest el progrés d’Espanya a través d’una arquitectura high-tech per la seva època.

El projecte es converteix en una de les primeres imatges de marca, on la modernitat de l’arquitectura és sinònim de modernitat i eficàcia de l’empresa i el seu disseny obert i diàfan parla d’una producció industrial organitzada, ordenada i neta contraposada a la imatge tancada, fosca i bruta de les fàbriques de principis de segle. De fet, el resultat va ser tal que el 1957, quan en el centenari de l’American Institut of Architects, es va organitzar amb l’empresa Reynolds un concurs internacional d’arquitectura que utilitzés estructures d’alumini, dels 85 projectes presentats provinents de 19 països, el jurat dirigit per Mies van der Rohe va escollir com a guanyador els menjadors de la SEAT.

Ruta a càrrec de Paolo Sustersic, Dr. arquitecte. Professor a Elisava – (Escola Universitària de Disseny i Arquitectura)

Imprescindible enviar correu electrònic amb Nom, cognom i DNI a fundacio@miesbcn.com per garantir l'accés al recinte