Què tenen en comú el Museu de la Vida Rural, el monestir de Poblet, la Fassina Balanyà i l’obra de Guinovart? Tots ells comparteixen el respecte i la observació atenta de la natura i una relació especial amb la terra. Una terra entesa com a territori però també com a part essencial de l’ésser humà, una terra que cal treballar perquè doni fruits i amb la que s’hi ha establert una relació creativa.

El Museu de la Vida Rural preserva la memòria d’unes formes de vida lligades als ritmes naturals de les estacions, al sol i a l’aire. La forca, el sedàs, el cabàs, el trill, la ventadora, el rascle, el càntir... una cultura que es concreta en els oficis artesanals i en les feines agrícoles, en la comunitat petita prèvia al món industrial.

La Fassina Balanyà és una antiga destil·leria d’aiguardent, un testimoni poc conegut del coneixement expert, aquell que garantia l’aprofitament exhaustiu de la brisa resultant de la verema. És un espai recuperat per l’ajuntament de l’Espluga de Francolí on és senzill entendre això el que ara en diem economia circular.

El monestir cistercenc de Poblet exemplifica una altre forma de comunitat, la que posa en diàleg la natura i la divinitat des de fa molts segles, la que custodia uns sabers també ancestrals relacionats amb la cura i la preservació del paisatge. Un monestir que ha jugat un paper cabdal en la història de Catalunya i segueix essent un referent de la vida monàstica i cultural contemporània.

Tres històries, tres equipaments culturals que aposten per educar en els valors de la sostenibilitat, que creuen necessari l’equilibri entre humanitat i naturalesa, que reivindiquen un món rural que desapareix potser irreversiblement. Creiem que en tots ells Guinovart s’hi hauria trobat com a casa i per això acolliran aquest estiu una part de la seva obra.