Aprendre, de qui? - SA NOSTRA CONVERSA 2024 -
Encontres de Filosofia, pensament crític i educació. Amb Carmen Pardo i Jordi Ibáñez.
L'ensenyament universal, indubtable èxit de la humanitat, es troba en una cruïlla: per una banda, ha de formar ciutadans capaços de pensar críticament (la qual cosa és, en si mateix, una contradicció), d'informar-se i deliberar en un context democràtic madur; de l'altra, ha de produir mà d'obra. Deu produir subjectes disciplinats a la feina. En línia amb la xerrada (1) “La moderna deriva de l'ensenyament”, exigim una educació pràctica que, al cap i a la fi, només és pràctica de cara a un mercat laboral molt determinat. Per tant, si l'ensenyament universal no té clar el seu propòsit, per extensió tampoc no ho tindran els seus administradors, els professors, els quals assumeixen la funció de mestre, tutor, guàrdia o zelador, en funció de les necessitats. Així, doncs, cal,una vegada més, repensar què volem i què pretenem quan parlem d'ensenyament universal.
